Punt i a part

Hi ha feina per fer. Passi el que passi al Bernabéu diumenge, guanyi o perdi el Barça, ajorni o no la resolució del títol de Lliga, el que sembla evident és que la direcció esportiva del club i la seva junta directiva han d’afrontar una obra de més calibre que la del Espai Barça.

El 18 de desembre, al final del Barcelona-Espanyol, Jordi Mestre, vicepresident del club va afirmar a Movistar Plus que la renovació de Leo Messi es definiria en el primer trimestre de 2017. Finalitzant el mes d’abril no hi ha notícies al respecte, i encara menys notícies oficials.

L’anunci de Luis Enrique que no continuaria al Barça l’any que ve obliga el club a buscar entrenador. Robert Fernández va dir que la decisió la prendria ell en el seu moment, que ha de ser algú «que conegui la casa» i que els últims resultats (el de la Juve a Torí) no afectarien la decisió sobre la banqueta. 

I no obstant tot fa indicar que les opcions d’Unzué van pujar després del 6-1 però van morir al costat de Torí. Malgrat els pronunciaments favorables de jugadors importants de la plantilla. ¿I Valverde? Si ell és l’elegit i ja ha comunicat la seva decisió de no seguir a Bilbao, ¿per què no rematar la qüestió, acabar amb les especulacions i anar posant la primera pedra de l’obra? ¿Què s’espera?

Si hi ha tres jugadors que han determinat el joc del millor Barça de la història han sigut Messi, Xavi i Iniesta. La renovació d’aquest últim està en l’aire. I si no arriba a produir-se, és d’esperar que sigui per desig del jugador, com va passar amb Xavi, i amb un comiat a l’altura. Tots dos són irrepetibles. Ho demostra el fet que dos anys més tard, aquell centre del camp no ha tornat a sonar com quan interpretaven ells. 

Ningú va dir que fos fàcil. Però el primer intent no ha funcionat. Si el Barça ha arribat fins avui amb opcions de dos títols ha sigut agafat a l’efectivitat de la seva tracció davantera. Aquesta és l’única línia que el nou projecte no haurà de tocar. Però d’aquesta línia cap enrere el replantejament ha de ser profund i de garanties. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

A principi de temporada Luis Enrique va dir que tenia la millor plantilla des que va arribar. Encara no havia arribat Paco Alcácer. Potser hauria d’haver fet servir la paraula equip en lloc de dir plantilla. El Barça ha demostrat no tenir un  fons d’armari a l’altura que exigeix un club que aspira a guanyar les tres grans competicions. Només s’ha de veure el joc que ha donat (i n’hi han donat) el mateix Alcácer, Aleix Vidal, abans de la lesió, Lucas Digne, Denis Suárez o Arda Turan.

Zidane mira cap a la banqueta i hi veu Isco, James… i Asensio. ¿On és la del Barça?