Euskadi sense ETA

El final de la violència es deu a la voluntat de la gent i a la pressió policial

2
Es llegeix en minuts

Polifonia basca és un documental sobre Euskadi, cinc anys després de la fi de la violència, que va emetre dimarts TV3 després de l’entrega de les armes per l’organització terrorista. Dirigit per Antoni Batista, que ha «auscultat» Euskadi des del 1974, permet veure, per exemple, com Ángel Rekalde, activista d’ETA i pres durant 20 anys, sosté que el poble basc ha patit una gran derrota. Sorprèn, molesta, però és així per a alguns. ¿Quants? Amb una altra mirada, Julen de Madariaga, un dels fundadors d’ETA, assegura que el cessament de la violència és la decisió més encertada de l’organització.

¿Per què va néixer ETA? Madariaga diu que –vivíem en una dictadura– s’havia de contestar amb les mateixes armes a les agressions que patia el poble basc. ¿Per què llavors va trigar tant a deixar de matar? Arnaldo Otegi, que ja va ser l’impulsor de la treva del 98, la del pacte de Lizarra i Aznar, argumenta que és difícil convèncer una organització de canviar la seva manera d’actuar. Ho va intentar llavors, i després quan hi va haver la treva de Zapatero, i no ho va aconseguir. ETA va reincidir totes dues vegades.  

¿Per què al final va acabar el 2011? Ramón Jauregui, el socialista vicepresident amb Ardanza, afirma que va ser un llarg procés que va començar amb els governs de coalició PNB-PSOE als 80. A la divisió nacionalistes-no nacionalistes s’hi va sobreposar la de demòcrates (nacionalistes o no) i violents. I el testimoni de Ramón Etxezarreta, tinent d’alcalde de Donostia amb Odón Elorza, subratlla la duresa de viure anys sent un possible objectiu d’ETA.

¿S’ha acabat l’infern? Jauregui i Otegi diuen que sí. Sens dubte. La gent volia el final del malson i ja disfruta la pau. El lehendakari Ibarretxe i Juan María Ollora (negociador del PNB) apunten que el votant abertzale no va comprendre que ETA trenqués la treva del 98. I encara devia entendre menys el criminal atemptat de Barajas que va posar fi a la de Zapatero. Per això diu Madariaga que «la gent demanava que s’acabés la violència». ¿Va ser només la pressió de l’esquerra abertzale i de la gent? Seria ingenu creure-ho. Bingen Zupiria, actual conseller de Cultura (PNB), assenyala que la contínua pressió policial també va tenir el seu efecte.

Notícies relacionades

Ningú creu en una marxa enrere però hi ha assumptes –com el dels presos– que fins i tot divideixen. El Govern diu que ETA no rebrà cap premi i s’ha de dissoldre. És potser el que ha de dir perquè un sector de les víctimes i de la dreta (absents del documental, tret de Rosa Lluch, perquè no és fàcil entrar bé a tot arreu) només vol trompetejar la derrota d’ETA i evitar la impunitat. La victòria de la democràcia ha sigut policial. Però quan ETA entrega les armes, mantenir els presos lluny d’Euskadi –en contra del que diu la llei espanyola– serà cada dia més difícil. I Rajoy necessitarà –molts dies– el PNB.

Ho diu monsenyor Uriarte, exbisbe de Donostia i mediador en la treva d'Aznar, la pau és incompleta. I és que al final d’un conflicte ningú pot quedar del tot satisfet.