Uns Pressupostos amb massa supòsits
El Banc d'Espanya i l'Airef deixen en entredit els comptes del Govern
La definició del diccionari de pressupost és «el còmput de despeses i ingressos previstos per a un determinat període de temps». En el cas dels Pressupostos de l’Estat per al 2017, cada dia que passa és més evident que el còmput s’ha fet amb premisses excessivament optimistes, o directament donant massa voltes a les xifres o obviant el que passa en realitat perquè al final els comptes quadrin com sigui sobre el paper.
El capítol en què s’ha vist més la trampa d’aquest tipus de comptabilitat creativa és el d’inversions, un dels més castigats i retallats en el projecte del Govern. I això malgrat el discurs oficial que ja s’ha sortit de la crisi i que ha arribat el moment d’aprofitar la recuperació i tornar a planificar aquelles mesures que necessita el país per millorar però que es van haver de deixar de costat durant els últims anys per l’escassetat de recursos.
Les anàlisis del Banc d’Espanya sobre la suposada evolució de l’economia durant aquest any i les de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef, organisme creat a instàncies de les autoritats europees per controlar els comptes públics) donen altres raons per posar en dubte la bondat i adequació a la realitat dels Pressupostos.
D’entrada, el Banc d’Espanya considera que la inflació serà set dècimes superior a la que preveu el Govern: 2,2% davant l’1,5%. Una diferència que fa, en teoria, més acceptable que els salaris de la funció pública previstos pel Govern augmentin només l’1% i les pensions el 0,25%. En els dos casos, perden poder adquisitiu, però si l’encerta el Banc d’Espanya, la pèrdua per als treballadors i els pensionistes serà més elevada que la que dibuixa el Govern i que difícilment quadra amb un missatge de creixement. No és l’única diferència entre les dues previsions, però sí una de les més destacades i que té més efecte sobre la població.
Les discrepàncies de l’Airef amb el Govern i el seu projecte són de més profunditat. De fet, segons com s’interpretin els seus informes, la conclusió és que l’Executiu és conscient que els seus comptes estan desviats. Si no és així, difícilment s’entén que al Pressupost del 2016 el Govern inflés les seves previsions d’ingressos en 28.000 milions, pràcticament el pressupost anual de despeses de la Generalitat de Catalunya. Només la desviació entre la previsible pèrdua d’ingressos per la rebaixa de l’IRPF va sumar ja més de 3.000 milions sobre els 9.000 pressupostats.
Notícies relacionades
Tenint en compte que l’autor d’aquells Pressupostos és el mateix que el dels d’aquest any, ens podem témer tot el pitjor. Esperem que Hisenda tampoc l’encerti en la seva previsió de creixement, molt a la baixa, o en cas contrari ens espera un altre ajust de cavall.
