Petit observatori
L'evolució dels noms de pila
Els pares d'avui posen als seus fills noms bonics, sonors i fàcils de pronunciar
14373231 59
No puc precisar els protagonistes del fet, perquè passava fulls d’una revista esperant que el Tito em cridés per tallar-me els cabells. Em va cridar l’atenció, això sí, aquesta informació: una figura de l’anomenat famoseig havia de tenir una filla i havia decidit convocar una mena de concurs perquè tots els lectors votessin quin nom s’havia de posar a la futura criatura.
És cert que davant d’un pròxim naixement hi ha, sovint, diverses opinions en l’àmbit familiar. Si es tracta d’un nen, repetir el nom del pare, i si és una nena, el nom de la mare. Suposo que així es volia refermar la identitat de la família. Aquest costum s’ha vist àmpliament derrotat per una absoluta llibertat. Els fills de la Maria i en Josep rarament es diuen Josep i Maria. Els noms de pila han evolucionat, coincidint, precisament, en un fet nou i ja habitual: els nadons ja no són portats a la pila baptismal.
Un amic meu que va emigrar a Xile em va explicar un dia que en aquell país es posaven als nens uns noms molt curiosos. N’hi ha via de tecnològics, com el de la noia que es deia Telegrafía Sin Hilos i el del noi que es deia Termocauterizante López. No sé si, familiarment, per cridar-los còmodament els deien Termo i Sinhilos.
Notícies relacionades
Nosaltres no donem als nostres noms un especial significat, i menys encara ens hi sentim lligats. ¿Qui va ser sant Joan? ¿Algú que va inventar la revetlla? ¿O potser l’inventor dels coets que assenyalen el camí del cel? Si no m’equivoco, avui dia és important per a bastants dels que seran pares que el nom que han de posat a un fill sigui bonic, sonor i fàcil de pronunciar. I si pot ser, que no sigui un nom repetit en l’àmbit familiar. És el que va passar a una família valenciana, parenta de la meva dona. Un parent va anar a inscriure el naixement i el funcionari amic li va preguntar: «¿Com li voleu posar? ¿Tomàs, com el seu pare?». Van trigar una mica a recordar que Tomàs ja era el nom que duia el germà gran. ¡Eren tretze germans!
