Petit observatori

Les llibertats d'una vida literària

Amb el pas dels anys m'he fet un escriptor realista deixant enrere la imaginació i els somnis

Es llegeix en minuts
Les llibertats d'una vida literària
Les llibertats d'una vida literària

/

Això de regirar llibres antics de vegades em proporciona notables sorpreses. El 1949 vaig participar amb un poema en una antologia poètica universitària [que portava precisament aquest nom]. Vaig aportar aquest text, titulat ‘Fruitarem cada dia’:

«Ens seguirà el rierol i viure serà com omplir i buidar una cistella. No tindrem prou mans per abastar tantaterra, i fer una casa petita per cada instant. Ensenyarem a les formigues infantils que els peus són bestioles pacífiques.

Cada dia serem més joves i acabarem com dos infants que s’han d’agafar de les mans per travessar els boscos temuts i desitjats a la vegada.

Fruitarem cada dia i deixarem un petó sota cada pedra. Allà on la terra cria silenci.

No tindrem prou veu per despertar els arbres però sentirem els somnis posant l’orella a la pell d’un tronc.

Caminarem, caminarem... No sabrem el camí però sabrem que passa.

Els diumenges de rams ens trobarem una palma a cada mà. Tots els pensaments tindran el color del blat.

Quan plogui aprendrem l’art de fer barques de paper, i quan hagi nevat trobarem l’única poncella del jardí.

Fruitarem cada dia. I morir serà regalar de sobte tota la collita'.

Sí, vaig escriure això el 1949. Aquell any la universitat va ser testimoni de la voluntat creativa que apareixia en el seu àmbit. I quan he anat madurant, amb el pas dels anys, m’he fet un escriptor realista, deixant enrere la imaginació i els somnis. M’han capturat la realitat i els dubtes inútils.

Notícies relacionades

D’això en diuenmaduresa, com si estiguéssim parlant de les meves estimades fruites.

No deixaré d’aprendre.