09 d’abr 2020

Anar al contingut

INTANGIBLES

Embolic a la cuina del Ministeri de Sanitat

Embolic a la cuina del Ministeri de Sanitat

Guillem López Casasnovas

Les xifres de la despesa farmacèutica i la sostenibilitat del finançament sanitari tornen a estar en entredit

La nova ministra de sanitat Dolors Montserrat crec que té un problema més gran que el dels copagaments dels pensionistes. Les xifres de la despesa farmacèutica i la sostenibilitat del finançament sanitari tornen a estar en entredit. Del finançament en principi s’ocupa Cristóbal Montoro. El seu ministeri va subscriure un protocol amb Farmaindústria.
    

El compromís a què es va arribar és que la citada despesa no creixi per sobre del producte interior brut (PIB). Això està protegint avui el sector de mesures alternatives més invasives (desfinançar, abaixar preus, etcètera), a canvi que entre tots mantinguin el mateix pes de despesa en el PIB.  No obstant, problemes a la vista. La prescripció segueix augmentant (a vegades, encara que no sempre, més i millor, però en tot cas més car).
    

I amb aquell acord, no queda clar com s’han de diluir les tensions de més despesa que pressionen la Sanitat, repartint quotes entre els partícips del sostre acordat; o com facilitar que hi entrin innovacions procedents de la indústria, de dins o de fora de la patronal farmacèutica; o com posar fre a les aventures de dispensació hospitalària. A més a més, si se sobrepassa el citat creixement (una cosa que ja ha passat el 2016 si comparem xifres de despesa amb el 2015) no queda clar què s’ha de fer i quina participació hi tindran les comunitats autònomes.
   

El pacte amb Farmaindústria no deixa clar com es diluiran les tensions que pressionen la despesa

 Més enllà de la conjuntura es plantegen altres qüestions importants. Estem en una fase de la innovació en fàrmacs de tractaments immunològics per la via dels medicaments biològics i oncològics en què apareixen medicaments que curen (llegiu-hi hepatitis C) i no simplement que pal·lien malalties cròniques. Els preus d’aquests medicaments poden semblar inversemblants, però per a les companyies són disparaments d’un sol tret: un cop sanat l’estoc de malalts, resta només el que sigui la incidència de la malaltia, i si aquesta és infecciosa, la tendència és que la malaltia desaparegui, tendeixi a zero al deixar de transmetre’s. Preus elevats que esgoten recorregut, amb nous tractaments en el 'pipeline'.
    

Això planteja problemes de sostenibilitat de la despesa sanitària, que en la mesura que sigui deguda a tractaments que curen no pot ser sinó benvinguda. Una altra cosa diferent és que amb l’actual marc regulatori (protocol de Farmaindústria inclòs) no tinguem a disposició una política sanitària per fer-hi front.