És el que hi ha, però el futbol no és així, no

No n’hi ha ni una, ni dues, ni tres. Hi ha milions de situacions en el futbol que admeten com a explicació el futbol és així. És, ¿oi?, una excusa barata per explicar, si no el que és inexplicable, tot allò que un vol i ha de silenciar, no dir, ocultar. El futbol és així és un argument barat. Massa repetit, repetitiu i vulgar per poder ser cert, per creure-se’l, per donar-lo per bo. És el modern és el que hi ha, que serveix de parapet per a qualsevol explicació i, sobretot, per tapar un munt d’injustícies.

Quan ahir Luis Enrique, en una altra brillant conferència de premsa, va lamentar, compungit, «molt adolorit com a soci de l’Sporting que soc», la marxa del seu amic Pitu Abelardo Pitu de la banqueta de Gijón, vaig pensar, en efecte, en com era d’injust el futbol i, sobretot, en la poca memòria que té.

El miracle de ‘Pitu’

Però també vaig pensar que arguments semblants als utilitzats per Lucho per criticar que a Pitu no se li hagi reconegut «l’enorme mèrit que té, el miracle que significa haver ascendit l’equip a Primera i mantenir-lo, tenint les pitjors plantilles de les dues categories», es podrien esgrimir a l’hora de preguntar-se què està passant amb el fabulós Ivan Rakitic i el ressuscitat Aleix Vidal, que no acaben de fer el pes a Lucho. Allò tan gastat d’el futbol és així tampoc serveix en aquests casos. S’ha d’explicar.

No té gaire sentit que el centrecampista croat hagi sigut tan decisiu, piropejat i elogiat fa un parell de mesos, precisament quan s’hauria tirat per un pont si l’hi hagués demanat el seu entrenador («millor no l’hi preguntin ara, no fos cas que hagués d’anar sol al pont», va ironitzar Lucho, conscient que, potser, Rakitic ja no l’estima tant com l’estimava al novembre), i ara resulti perfectament prescindible. I no pot ser mentre Luis Enrique no ho expliqui. Bé.

Com tampoc té sentit, perdó, que ofeguis en elogis el teu lateral, després del seu gran partit (i gol) contra Las Palmas, si intuïes que no aniria ni convocat a Anoeta. No, perdó, el futbol no és així; així és Luis Enrique. Dic, no ho sé.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El mateix que, quan se li pregunta per què és més dur ser centrecampista dret al Barça i no esquerre, no tingui resposta. O tingui una resposta global, al·ludint al fet que «tots som responsables de tot», sense voler entrar en disquisicions futbolístiques. Perquè Lucho sap que el seu centrecampista dret (Rakitic, Gomes, Rafinha…) està més desprotegit, al tenir al davant Messi, que no es mata defensant (però això no ho pot dir, el futbol és així) i al darrere Sergi Roberto, que és la Mare Teresa de Calcuta amb botes. I, és clar, penca més que Iniesta, a qui Ney ajuda i Alba protegeix.

Si diguessin de fet la veritat, hi hauria menys el futbol és així. És el que hi ha.