Martín sobreviu a una carrera amb 14 caigudes a Jerez

Va ser una carrera per descarts. Va ser una carrera amb 14 caigudes. Va ser una carrera espectacular, digna de veure-la en obert a través de La Sexta i comprovar que, en efecte, l’espectacle de MotoGP és, a nivell de motorsport, el més vertiginós que es pot veure en aquests moments. La carrera en l’esprint del Gran Premi d’Espanya, davant desenes de milers d’espectadors, que van suportar la pluja matinal d’un dissabte intempestiu a la meca del motociclisme, va ser guanyada pel madrileny Jorge Martín (Ducati), que comença a fer cara de campió, ja que ha tingut un pilotatge molt regular, molt serè, determinant, suportant l’assetjament d’un impressionant Marc Márquez (Ducati) que va ser líder però va caure a terra, repeteixo, com molts dels seus companys, es va aixecar i va acabar el setè.

Les caigudes de Pecco Bagnaia (Ducati) per culpa d’un incomprensible i temerari Brad Binder (KTM), Alex Márquez (Ducati), Binder, Enea Bastianini (Ducati), Marco Bezzecchi (Ducati) i Stefan Bradl (Honda) han fet que la carrera, a 12 voltes del final, fos vertiginosa i, sobretot, donés opció a pilots que mai hauien somiat ser allà, obtenir, avui i només avui, uns llocs inabastables per a ells en una carrera normal.

Per exemple, el Tauró de Mazarrón, que és l’únic que mereix ser allà, perquè ha estat assetjant, perseguint la victòria des que va debutar en MotoGP, ha acabat segon, medalla de plata, tant aquest dissabte plujós i inestable de Jerez com en el Mundial de pilots.

Per exemple, el prodigiós ("és una delícia veure’l córrer, és un geni", va assenyalar Acosta del veterà Samurai) Dani Pedrosa, que, dues hores després d’acabar la seva espectacular carrera, als 38 anys, es va assabentar que havia quedat tercer, és a dir, al podi, ja que els comissaris van sancionar el francès Fabio Quartararo (Yamaha), bronze sota la bandera de quadres, perquè la pressió dels pneumàtics de la Yamaha del Diable francès no era la correcta.

Ombres d’humitat

"Per guanyar avui [per ahir] calia pensar molt sobre la moto, ja que les condicions de la pista eren perillosíssimes, especialment eales corbes 5 i 7, on han caigut tots els meus companys, ja que hi havia, pel que sembla, algunes ombres que, si no eren d’aigua, sí d’humitat", va comentar Martín, eufòric pels punts aconseguits i per haver reforçat el seu liderat del Mundial. "Era molt fàcil cometre un error, així que, quan m’ha avançat Marc, l’he perseguit i he esperat que fallés, i així ha sigut".

Notícies relacionades

Patri Guijarro: "Ja em sento més jo a la selecció, com al Barça"

El Madrid topa amb Luis Enrique

"¡Uf! Hi havia alguns pedaços perillosíssims", va comentar un enorme Acosta. "A les corbes 5 i 7 era molt fàcil perdre el tren posterior. Jo estic molt content. No tant –tot i que també– pel segon lloc en una carrera a l’esprint, ni tan sols per ser el segon del Mundial, sinó més aviat per haver aconseguit un podi davant d’un públic tan meravellós".

¿I Márquez? Orgullós. Somrient. Va aconseguir la pole a les 12.00 i va liderar la graella. Ara bé, estava una mica trist "per no haver descobert abans aquest pedaç d’aigua, de 20 centímetres, que no havia vist en tota la carrera. Tinc un pla i s’està complint. És cert, de moment caic jo, però la victòria també caurà. N’estic segur. Estem lluitant, sí", va apuntar.