Assumir errors i fer justícia

La ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, ha comparegut a petició pròpia davant la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats per donar explicacions sobre el canvi de criteri del Govern en relació amb l’accident del Iak 42, que el maig del 2003 va causar la mort de 75 persones, 62 de les quals eren militars que tornaven d’una missió a l’Afganistan. Un canvi de criteri que ha consistit a reconèixer  que es van cometre errors i, encara que en temps de rèplica, a demanar perdó per això.

    Ja des del moment en què es va produir l’accident, aquest va estar envoltat de polèmica. Per un costat perquè el Govern del Partit Popular a través del llavors ministre de Defensa Federico Trillo va negar sistemàticament qualsevol responsabilitat a haver evitat la tragèdia. I això que malgrat que hi havia  nombrosos indicis del mal estat de l’aeronau, una circumstància, segons sembla, sobre la qual diversos militars ja havien cridat l’atenció en reiterades ocasions. Per no parlar de les deficiències detectades en la contractació i en les assegurances que van sembrar de dubtes els mecanismes de supervisió i control del ministeri. 

    En segon lloc, pel penós procés d’identificació de les víctimes en el transcurs del qual es van produir diversos errors i que van agreujar innecessàriament el patiment dels familiars. 

    I en últim terme, per l’actuació del mateix ministre, que va presentar un argumentari ple d’imprecisions, vaguetats i en algun cas directament falsedats, i pel tracte, en massa  ocasions poc apropiat, que el ministre va dispensar als familiars de les víctimes.

    I ara, 14 anys després, un altre govern del Partit Popular ha reconegut que hi va haver errors, ha assumit la responsabilitat patrimonial de l’Estat i ha demanat perdó després de veure’s obligat a honrar la memòria de les víctimes. Però si ho ha fet  no ha sigut a iniciativa pròpia sinó perquè s’hi ha vist obligat després d’haver-se filtrat l’informe del Consell d’Estat que així ho reconeixia. 

    Amb l’assumpció d’errors el Govern es compromet a fer tot el que estigui a la seva mà per evitar que catàstrofes com aquesta es tornin a produir –cosa que inclouria mesures tècniques com millorar la supervisió i el control dels contractes i  de les condicions del personal– i demanant perdó fa un reconeixement explícit al dolor que s’ha infringit als familiars de les víctimes. Una acció que encara que sigui de naturalesa intangible té un elevat contingut simbòlic perquè implica un reconeixement sense el qual difícilment es podia parlar de justícia.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Identificar els responsables

No obstant l’assumpció d’errors i la petició de perdó no ha anat acompanyada de la depuració de cap tipus de responsabilitats polítiques. El flagrant no cessament de Trillo com a ambaixador a Londres la setmana passada en va ser una bona prova. Perquè, si s’admet que hi ha hagut errors, el que s’ha d’esperar ara és que se n’identifiquin els responsables polítics i es prenguin decisions sobre la qüestió.