El caciquisme és una tara del poder

Els meus coneixements sobre economia són lamentablement pobres. Per no dir inexistents. La premsa explica que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha sentenciat que les clàusules terra espanyoles són abusives. Ho sento, però algú hauria d’explicar-me què són aquestes clàusules i per què són criticades. Sí que em sembla més clar el que explica Olga Grau en aquest diari: els jutjats han declarat que aquestes clàusules són com un abús. La periodista explica que ara el Banc Central Europeu, per sort, ha sentenciat que els amiguismes i els lobbies no funcionen com en els cercles de poder madrileny.

Tot aquest enrenou em fa pensar en una situació que vaig viure ja fa molts anys. Acompanyava el meu amic August Ferrer, professional de relacions públiques, que havia de fer unes gestions a Madrid. Sintetitzo la reacció d’un important funcionari: «Podríem parlar amb el Pepe, que té molt bona relació amb el Paco, que està casat amb...». Jo no vaig entendre res... o potser ho vaig entendre tot del caciquisme del poder.

El cacic era, i és, un senyor de vassalls. Algú que dominava un poble d’indis. En altres temps, l’expressió era més popular que ara, però el caciquisme es manté en el nostre temps, encara que la paraula hagi caigut en desús. En la societat actual continua havent-hi cacics de fet, tot i que la paraula hagi estat esborrada. Molts nomenaments polítics es decideixen per caciquisme.

I així es prenen decisions que només tenen una justificació: el nomenament d’un càrrec que només es justifica per interessos particulars. L’oferta d’una oportunitat a canvi que el beneficiat garanteixi que es posarà al servei dels interessos de qui li ha proporcionat un càrrec. El caciquisme com a instrument de corrupció.

Notícies relacionades

El Jaguar del corruptor

Hi ha solució davant l’ocupació il·legal

Em sembla que ja no està de moda l’expressió «això que ha fet és una cacicada». Menys escandalosament, es pot dir d’algú que «li han fet un favor». Potser a canvi d’un favor rebut.

Fer favors és molt bonic. Però hi ha favors verinosos.