AL CONTRAATAC
No és país per a Dastis
Si per feina, amor o el ministre Dastis, haguéssim d'escollir 'lliurement' un altre país, ¿quin seria? Compte perquè l'elecció no és gens fàcil
La qüestió és simple. ¿En quin país ens agradaria viure si haguéssim de viure en un altre país? ¿Quin és el nostre segon millor país? Si per feina, amor o el ministre Dastis, haguéssim d’escollir 'lliurement' un altre país, ¿quin seria? Compte, perquè l’elecció no és gens fàcil. Any nou, país nou.
De totes maneres, si no tenim clar quin és el nostre país àlter ego, sempre ens queda la possibilitat d’imaginar-ne un fet amb retalls i bones intencions. Perdó per la pèssima prosòdia:
Imagino un país on els futbolistes fossin mileuristes i pels seus gols només malabaristes. Un país on els tipògrafs parlessin i els portaveus callessin. Un país on els agents de borsa no tinguessin butxaques ni amiguets els gerents d’empresa. Un país on els dentistes fossin menys postissos i els criminòlegs només historiadors.
Imagino un país en què la física teòrica fos el tema predilecte de la premsa rosa i la teoria de les cordes desfilés semidespullada a la Fashion Week. Un país on els logopedes ensenyessin a estar en silenci i els oculistes a veure tres peus al gat. On els electricistes tinguessin per fi un llargcircuit, i els corruptes, un curt metratge.
Un país on els actors no perdin els papers ni els notaris la fe. On els informàtics ens ensenyin a viure sense xarxa i els podòlegs no trepitgin l'ull de poll . Un país on els traductors destraduïssin el Mein Kampf i tanta excreció derivada.
Imagino un país en el qual criticar es consideri patriòtic, discrepar saludable i profitós reprovar les vigoroses mentides dels que manen. Un país en el qual per estar bé amb tot déu, tinguéssim religions canviants cada dos anys.
‘DESMIRAR-SE' EL MELIC
Imagino un país que inventés el nou Google, el nou Facebook i l’esdevenidor, desmirant-se el melic i treballant-se la guspira. Un país amb el diccionari sempre en remull, les tesis ofegades i certes paraules pertinentment decantades.
Un país amb jutges i fiscals que estudiessin als penals, els policies en verals i fossin els pobres robagallines experts en dret i avals.
Un país que no oblidés que porta sang de celtibers, endocardis cartaginesos, medul·la grega, alvèols romans i mirada musulmano-visigòtica. Un país on ningú es negués a acceptar refugiats.
Resulta empipador comprovar com els països es converteixen en pura estadística i formen part de llistes pràcticament infinites. Per cert, els més rics són Qatar, Luxemburg, Singapur, Brunei, Kuwait, els Emirats Àrabs i San Marino.
Notícies relacionades
Els cinc països amb més natalitat són Níger, Mali, Uganda, Zàmbia i Burkina Faso. Països amb més obesos: la Xina, els Estats Units, el Brasil, Rússia, l’Índia i Mèxic. Escolliu bé. Bon any.
