Breu història de la immersió

Però, a partir d’allà, Jordi Pujol va encadenar victòries a Catalunya i recolzaments clau a Madrid. La seva intenció va ser clara. Joaquim Arenas, l’encarregat de portar a terme la immersió en la Generalitat, ha declarat que la seva missió era «descastellanitzar» l’escola. Avui és signant del ‘manifest Koiné’, en què es diu que la immigració va ser un «instrument involuntari de colonització lingüística». 

Segurament parlant en un català íntim, José María Aznar va trucar personalment a l’aleshores Defensor del Poble per dir-li que no portés al Tribunal Constitucional la llei de política linguística de 1998. 

Pujol va aconseguir el que d’altres no han aconseguit. Al Quebec, els nacionalistes van legislar ja d’entrada que els fills de quebequesos anglòfons tinguessin, si ho volien, educació en anglès i no immersió en francès. I més tard, el Tribunal Suprem canadenc va estendre aquest dret a totes les famílies anglòfones vingudes d’altres parts del Canadà.  

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Així doncs, el responsable de l’obligatorietat de l’ensenyament públic i concertat majoritàriament català no és Marta Mata sinó Pujol. Però l’expresident s’alegra més que ningú quan el PSC diu avui que Marta Mata va ser la inspiradora de la immersió. No hi ha millor triomf que quan el rival polític fa seves les tesis del contrari. 

Finalment, la Unió Europea mai ha avalat la immersió. En el paràgraf 218 del seu informe del 2008 va dir clarament que la Carta Europea de Llengües Regionals «no preveu l’ensenyament obligatori en català per a tots els alumnes, sinó, únicament, que tots els alumnes rebin educació en català si els seus pares així ho desitgen».