Nazis i el passat

1. Principi de simplificació i de l’enemic únic. Individualitzar l’adversari en un únic enemic.

2. Principi de la transposició. Carregar sobre l’adversari els mateixos errors o defectes, responent l’atac amb l’atac.

3. Principi de l’exageració i desfiguració. Convertir qualsevol anècdota, per petita que sigui, en amenaça greu.

4. Principi de la vulgarització. «Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell al menys intel·ligent dels individus a qui va dirigida. Com més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l’esforç mental a fer».

5. Principi d’orquestració. La propaganda s’ha de limitar a un nombre petit d’idees i repetir-les incansablement, presentades una vegada i una altra des de diferents perspectives, però sempre convergint sobre el mateix. «Si una mentida es repeteix prou, acaba per convertir-se en veritat».

6. Principi de renovació. S’han d’emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme que quan l’adversari respongui, el públic ja estigui interessat en una altra cosa.

7. Principi de la versemblança. Construir arguments a partir de fonts diverses, a través dels anomenats globus sondes o d’informacions fragmentàries.

8. Principi de la silenciació. Fer callar sobre les qüestions sobre les que no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen l’adversari.

9. Principi de la transfusió. Per regla general la propaganda sempre opera a partir d’un substrat preexistent, ja sigui una mitologia nacional o un complex d’odis i prejudicis tradicionals.

Notícies relacionades

Ruiz Tobarra, la jutge que posa llum a la dana

Desunió i incògnites

10. Principi de la unanimitat. Arribar a convèncer molta gent que pensa «com tothom» i crear una impressió d’unanimitat.

Goebbels tenia trastorn narcisista de personalitat. És el passat i està superat, ¿o no?