Anar al contingut
L'any en què van desaparèixer Convergència i Unió

L'any en què van desaparèixer Convergència i Unió

Astrid Barrio

CDC ha donat pas a un nou partit i UDC està en un procés concursal que el pot abocar a la liquidació

Si l’any 2015 ens va deixar la desaparició de CiU, la que va ser la formació més exitosa del nacionalisme català, el 2016 ha sigut l’any de la desaparició dels dos partits que la integraven: CDC perquè ha donat pas a un nou partit i UDC perquè està immersa en un procés concursal, el primer que afronta un partit polític a Espanya, que el pot abocar a la liquidació.
  

 Convergència va començar l’any havent de renunciar a Artur Mas, el líder del postpujolisme, de la travessia del desert i el principal artífex del procés sobiranista a canvi del suport de la CUP a la seva investidura. Aclaparat pels escàndols de corrupció i amb el ferm propòsit d’emprendre un canvi profund en l’organització, va posar en marxa un procés participatiu que va rebre el nom de 'Torn Obert',  per mitjà del qual els militants i simpatitzants es van decantar per liquidar la formació i per fundar un nou partit.
    

Així, al juliol, l’antiga CDC va donar pas al Partit Demòcrata Català, formació que va néixer amb mal peu perquè li va ser denegada la inscripció al registre de partits del Ministeri de l’Interior. Per un costat, perquè es va considerar que el nom escollit –que ja havia desencadenat les protestes dels seus socis de Demòcrates de Catalunya, l’escissió independentista d’Unió– es prestava a confusió amb altres partits ja existents. I per l’altre, perquè es va qüestionar la legalitat, no de l’objectiu polític del nou partit, que a diferència de CDC es declarava explícitament independentista, sinó del fet que no es descartés cap via per aconseguir-lo.
  

 Solucionades les deficiències, l’antiga Convergència ha acabat sent el Partit Demòcrata Europeu Català, un partit sense cartell electoral liderat per una nova generació de dirigents locals que si bé poden garantir la implantació territorial i una nodrida presència municipal, poden acabar condemnant-lo a ser un partit de comarques si no té 'senyors' de Barcelona al capdavant.
    

Unió, després d’un nou fracàs en les eleccions generals del 20 de desembre del 2015, va veure confirmada la seva condició de força extraparlamentària i això va desencadenar la renúncia de Josep Antoni Duran Lleida, el líder que havia pilotat el partit des dels anys 80. De la mà de Ramon Espadaler, el mes de juliol passat va celebrar un congrés consagrat a la reforma organitzativa i aspirava a realitzar-ne un de nou a la tardor per definir el projecte polític, un congrés que no es va arribar a dur a terme perquè l’elevat nivell de deute del partit el va portar a entrar en un procés concursal. En aquest context, Unió ha optat per reactivar la seva fundació, INEHCA, que té els comptes quadrats i que manté intactes els seus contactes internacionals, en la perspectiva de refundar el partit, pràcticament en estat d’hibernació, i de contribuir a la creació d’una nova força catalanista de centre.
    

El 2016 s’acaba, doncs, amb el PDECat en franc retrocés i amb Unió gairebé extingida. I mentrestant, ERC i Oriol Junqueras creixen.