Govern i sectors estratègics

Hem observat durant els últims temps diferents moviments del Govern espanyol en relació amb algunes grans empreses. Un d’aquests va ser el veto de l’executiu de Pedro Sánchez a l’opa sobre la companyia ferroviària Talgo per part de l’hongaresa Magyar Vagon. Després, es va acordar que l’empresa Sidenor prengués el control de Talgo de la mà de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). El Govern considera que Talgo és una empresa estratègica i que la venda podia portar "riscos insalvables per a la seguretat nacional". Va executar una maniobra similar l’executiu quan va recuperar, també a través de la SEPI, la participació en Telefónica que havia adquirit el grup saudita STC Group. A principis d’aquest any, la SEPI va impulsar el relleu a la cúpula de Telefónica i va situar Marc Murtra com a president de la companyia. Passats uns mesos, Murtra va proposar un ero que afectava més de 6.000 treballadors, una cosa que va provocar la reacció de la vicepresidenta i titular de Treball Yolanda Díaz: "Els diners públics no estan per acomiadar ningú". La part socialista del Govern, però, es va mostrar favorable a la reducció de plantilles. Una altra decisió de pes ha sigut l’aposta per convertir Indra –de la qual la SEPI controla més del 28%– en un veritable "campió nacional" en l’àmbit de la indústria militar i de defensa. L’adjudicació de contractes públics, en un context de notable increment del pressupost de defensa, és un dels mecanismes fets servir per a l’enrobustiment de la firma.

Com s’observa en els exemples anteriors, el Govern disposa de molt considerables recursos financers i d’un ampli ventall de possibilitats per poder conjurar riscos i assegurar-se el control espanyol d’empreses que considera claus. Igualment, quan es tracta d’evitar que inversors estrangers no desitjats incideixin en empreses de sectors com la tecnologia, la seguretat o serveis essencials, entre d’altres. Sent cert que el Govern ha de preservar les indústries estratègiques, ja que això serveix a l’interès general, ho ha de fer sempre amb plena transparència i claredat sobre els objectius i evitant qualsevol sospita sobre la seva execució. El perill de fons és que l’Estat s’extralimiti. Que vagi més enllà de l’assenyat, abusi dels recursos i instruments a la seva disposició i incrementi la seva presència en empreses i sectors sense que això estigui plenament justificat per raons estratègiques o d’interès general. O, en aquest mateix sentit, que les seves decisions responguin a motius espuris o persegueixin interessos de naturalesa partidista o electoral.