Sense sentència i amb veredicte
La resolució del Tribunal Suprem que condemna el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, divulgada en una data tan carregada de simbolisme com el 20 de novembre, s’ha fet pública amb una celeritat que, fins i tot sent jurídicament possible, resulta problemàtica en un assumpte de tanta envergadura. La seva difusió, sense comptar encara amb la sentència motivada ni amb els vots particulars, ha provocat una incertesa que propicia lectures parcials, alimenta suspicàcies i dificulta la comprensió de la decisió. Tanmateix, sense conèixer l’argumentació jurídica, qualsevol valoració categòrica de la resolució és prematura i políticament interessada. Justament el que ha marcat una bona part de les reaccions immediates –tant polítiques com mediàtiques– i ha contribuït a distorsionar la recepció pública de la decisió del tribunal.
D’una banda, les declaracions de membres del Govern, formulades abans de disposar de la sentència, proclamant la innocència del fiscal, projectant la idea que el Tribunal hauria actuat guiat per interessos aliens al dret i fins i tot encoratjant protestes, han elevat innecessàriament la tensió institucional.
Discrepar és legítim, però fer-ho sense esperar la motivació jurídica i amb un to que estimula el conflicte entre poders resulta impropi d’un poder executiu responsable i respectuós amb la separació de poders.
Judici paral·lel
D’altra banda, alguns sectors del periodisme han actuat com si la seva lectura del cas s’hagués d’imposar a la del mateix tribunal. Tot i que els seus testimonis han format part de la prova, no poden pretendre fixar per si sols el sentit de la resolució ni portar a terme i un judici paral·lel.
El periodisme és essencial per a la fiscalització democràtica però no pot substituir l’anàlisi jurídica ni anticipar conclusions que encara no estan motivades. Presentar l’opinió periodística com un criteri gairebé jurisdiccional distorsiona el paper que exerceix cada actor en democràcia i afegeix una pressió innecessària sobre el tribunal en un moment especialment delicat.
Notícies relacionadesEn aquest context, resulta preocupant que sigui la lògica de l’enfrontament la que s’acabi imposant a l’imprescindible sentit institucional.
La sentència s’haurà d’analitzar amb rigor quan estigui disponible; fins aleshores convindria evitar la precipitació i distanciar-se de la dramatització política i mediàtica que han acompanyat el cas. Ara per ara, més enllà de les lectures partidistes, de les urgències interpretatives i de la recerca immediata de guanyadors i perdedors, l’únic indiscutible és que el fiscal general de l’Estat ha sigut condemnat per un delicte de revelació de dades reservades. I que, malgrat el soroll i les pressions polítiques i mediàtiques, el Tribunal Suprem, per una àmplia majoria, ha conclòs que l’actuació del fiscal general va superar els límits legals i ha recordat amb la seva resolució que la veritat només es pot defensar dins del marc de la llei.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
