Un segle de 'Pastorets'

¿Què tenen en comú Jordi Bosch, Espartac Peran, Vador Lladó, Pep Plaza, Nacho Vidal, l’Àvia Remei, Carlos Herrera i (amb perdó) jo mateixa? Mai ho dirien. Tots nosaltres actuarem aquest any en una de les funcions d’Els pastorets de la Sala Cabanyes de Mataró, que van començar el 18 de desembre i es prolongaran fins al 21 de gener. El meu, com el d’altres, serà un cameo sense text, és clar. Desconec si a Bosch o a Plaza, que van fer fa anys els seus primers passos teatrals en aquestes mateixes funcions, els reserven alguna cosa més. La iniciativa forma part dels fastos de celebració del centenari de l’espectacle, que es representa a la capital del Maresme des del 1916 i s’ha mantingut fins avui amb l’única interrupció de la guerra civil.

Notícies relacionades

El fantasma de Gaza

Trump contra la Granota Gustau

Els pastorets que es representen a Mataró són L’Estel de Natzaret, del barceloní Ramon Pàmies, un text romàntic, en vers, que va ser ideat amb la voluntat de renovar el gènere. Ofereix bones dosis de comicitat gràcies a la parella de pastors rústics Jonàs i Mataties, i èpics enfrontaments entre Satanàs i l’arcàngel Miquel, que suposo que saben com acaben. El text és meravellós. El Satanàs de l’escenari –«el dimoni gros»– és un dels personatges més terrorífics de l’imaginari infantil dels mataronins. En els intermedis de la representació, quan jo era nena, anàvem a veure’l i fins i tot ens fèiem fotos amb ell. Una vegada em va deixar tocar-li una banya.

És emocionant que una cosa així compleixi cent anys. És necessari molt treball i molt afany de moltes persones que s’hi dediquen desinteressadament bona part de l’any. És necessari també l’afecte del públic, els que no consideren que les festes de Nadal ho siguin del tot si no han vist Els pastorets.  En fi, mirarem d’estar a l’altura. I que en compleixin molts més.