29 febr 2020

Anar al contingut

Una polèmica iniciativa

¿Prohibir els mems?

¿Prohibir els mems?

Ramon-Jordi Moles

La pretensió del PP de regular la imatge dels personatges públics a les xarxes socials és una amenaça a la llibertat d'expressió

El Partit Popular ha presentat una proposició no de llei sobre la protecció del dret a l'honor, la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge per adequar la llei vigent, que data del 1982. És cert, les lleis han de ser actualitzades si es vol que siguin eficaces, però no és pas menys cert que aquests drets ja estan protegits en la normativa civil i penal vigent. Fins i tot disposem d'una altra llei, del 2015 (la coneguda com a 'llei mordassa'), que sanciona fins i tot l'ús no autoritzat de les imatges de forces i cossos de seguretat quan puguin afectar el seu honor o intimitat. En resum: ja tenim prou arsenal jurídic per protegir aquests drets. A més, com que la qualitat legislativa és directament proporcional a la senzillesa, brevetat i fàcil comprensió de les normes, no sembla pas el més raonable que plogui sobre mullat, encara que la sobreactuació normativa afecta el panorama legislatiu espanyol en general.

UNA REDUNDÀNCIA INNECESSÀRIA

En vista de la proposta del PP, bé hauria pogut ser que es volgués actualitzar el concepte d'honor per adequar-lo a les tecnologies avui existents (xarxes socials i altres). O bé pretendre perfeccionar la protecció jurisdiccional d'aquests drets ciutadans. Ni una cosa ni l'altra: el concepte d'honor recollit en el text és conceptualment el mateix de la llei del 1982 i de la del 2015; d'altra banda, la utilització en les xarxes d'imatges d'un particular per un tercer no autoritzat ja està regulada civilment i penalment, així que no caldria redundar-hi.

Sorprèn la incapacitat del PP per entendre el funcionament del món digital

Així doncs, ¿per a què proposar una adequació legislativa en aquest àmbit? No cal especular, perquè la mateixa proposta ho justifica: "Aquesta  proliferació de l'ús de les tecnologies de la informació, i la seva enorme influència actual, han incrementat les lesions als drets (…) amb la pujada d'imatges per part de tercers sense el consentiment dels titulars. Per tot plegat (…) esdevé necessari (…) reduir l'ampli marge que en l'aplicació de la llei s'atorga a l'arbitri judicial".

REDUIR EL PAPER DELS JUTGES

Es tracta, doncs, en primer lloc d'incitar a legislar sobre les xarxes per tal de condicionar-ne l'ús, no respecte dels particulars que ja estan protegits per la llei sinó respecte de personatges polítics públics (que són, per exemple, objecte de mems a les xarxes) als quals la llei 1/1982 no empara, precisament perquè són personatges públics --no subjectes privats--. En segon lloc, i de manera explícita, el text anima a reduir l'arbitri judicial sobre el tema, que segons sembla el PP considera excessiu. En resum: es pretén regular l'ús de les xarxes per protegir-hi la imatge de polítics i personatges públics, i reduir l'arbitri judicial per poder actuar contra aquells que fan servir aquestes imatges a les xarxes. No sorprèn que el funcionament i la repercussió de les xarxes socials causin neguit en aquells que viuen principalment de la seva imatge o aparença pública. El que sorprèn és la incapacitat d'aquests mateixos per comprendre el funcionament de l'ecosistema digital.

EL MATEIX LÍMIT QUE EN EL MÓN FÍSIC

Segons el meu parer, hi ha dues desraons en aquesta proposició no de llei que la qüestionen per la base. En primer lloc, la imatge pública d'un personatge públic és pública tant a les xarxes com en el món físic i no forma part de la seva intimitat: els límits del seu ús a les xarxes són els mateixos que en el món físic i no cal regular les xarxes per protegir-la de manera diferent del món físic. Ara bé, si el que es vol és ampliar el concepte d'intimitat i pròpia imatge a personatges públics i polítics en exercici de les seves funcions per protegir-los de missatges i mems a la xarxa, que es digui, encara que aleshores ens haurem carregat de passada el dret a la informació, ja que no hi haurà res sobre què informar --ni a la xarxa ni en el món físic-- que no pugui ser vetat pel personatge públic en qüestió amb l'argument que afecta la seva intimitat.

En segon lloc, pretendre reduir l'arbitri judicial per a l'aplicació de les normes (això és, la facultat que la llei deixa els jutges o autoritats per a l'apreciació de circumstàncies o per a la moderació de les seves decisions) és un exercici d'autoritarisme inacceptable que soscava la divisió de poders i que confirma un estil de governar. En els temps de Facebook, Instagram, Twitter i Linkedin, voler limitar legislativament la llibertat i la capacitat expressiva de la societat respecte dels seus personatges públics és tan ingenu com pretendre que ens creguem que és possible fer-ho.