Anar al contingut

Internet

Sobre la 'cibercosa'

JOSEP LAGO

Sobre la 'cibercosa'

Ramon-Jordi Moles

Les ciberamenaces i la desinformació a les xarxes no són res més que adaptacions modernes d'amenaces antigues

Internet ha generat una nova economia, però també unes noves amenaces. D’acord amb això, sembla que augmenta la consciència que ciberterrorisme i manipulació informativa (notícies falses o ‘fake news’) són riscos crítics, fins al punt que la Unió Europea inclou l’atac cibernètic entre les causes de suport militar entre els seus socis, o que la Moncloa disposi d’una unitat operativa contra la desinformació. Les ciberamenaces i la desinformació a les xarxes no són cap altra cosa que adaptacions modernes d’amenaces antigues. El que és diferent són els mitjans, més sofisticats i amb un potencial més devastador. I la cosa va a pitjor: la tecnologia 5 G incrementarà la capacitat de compartir dades i la velocitat de la seva transmissió, el que suposa que milers de milions d’objectes connectats (televisors, trens, cotxes o plantes industrials) es convertiran en agents encoberts que ens exposaran a la possibilitat de múltiples atacs cibernètics.

El factor humà

Les ciberamenaces requereixen tres factors: xarxes de telecomunicacions, objectes connectats i factor humà. Com gairebé sempre, és aquest últim, l’humà, el factor clau: la tecnologia per si sola, fins avui, és un element neutre; la maldat és humana i l’humà és públic o privat, després la ‘cibermaldat’ és també pública i privada. Contra el que pugui semblar al principi, no tots els ‘hackers’ són privats. No som davant una lluita entre la bondat del poder i la maldat dels ‘hackers’. També el poder actua de vegades com un ‘hacker’ que menteix o censura en el seu benefici particular, sigui aquest econòmic, polític o geoestratègic. I els que ho fan en nom seu actuen des de la immunitat que atorga el poder.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Així, el poder, més enllà de la seva activitat lícita i legal en defensa de la seguretat, actua també en ocasions curtcircuitant la llibertat de trànsit a les xarxes o difonent notícies falses. Exemple del primer, la censura sistemàtica i indissimulada que imposen les autoritats xineses al trànsit d’internet o la també sistemàtica, tot i que més dissimulada, que exerceixen agències estatals d’altres països. Del segon, l’escàndol de Cambridge Analytica i Facebook en l’ús de dades en campanyes electorals o la manipulació informativa pròpia dels populismes de Putin Trump. O ja a les nostres llars, el ministre Borrell afirmant que a Amèrica es van matar només “quatre indis”, les mentides de Zapatero sobre els “brots verds de l’economia” per negar la crisi econòmica, o les d’Aznar i Acebes sobre l’autoria de l’atemptat de l’11-M o sobre l’existència d’armes químiques per justificar la invasió de l’Iraq, o les de Rajoy i els seus “filets de plastilina” per treure importància al desastre del ‘Prestige’, o les de Fraga banyant-se a Palomares en temps de la dictadura de Franco per desdramatitzar l’accident nuclear. I és que, no se sorprenguin, sent la mentida intrínseca al poder, a aquest no li importen els mitjans que pugui utilitzar: la ‘cibercosa’ és només un dels molts que té a la seva disposició.