Dues mirades
Bon dia
Per calibrar el grau d'estupidesa d'una dictadura es bo fixar-se en la quantitat de lleis absurdes que pretenen incidir en la vida privada dels ciutadans o que volen abolir l'evidència de la realitat. A Corea del Nord, per exemple, hi ha una normativa que descriu quin tipus de pentinat poden dur els coreans. A la Grècia dels coronels, van proscriure la lletra z de l'abecedari, com s'explica al final de Z, el film de Costa-Gavras, perquè era símbol de la resistència. Van considerar, així mateix, que la matemàtica moderna era subversiva, una activitat -la de teoria de conjunts- que un altre coronel, Videla, també va prohibir a l'Argentina. El súmmum de la dictadura és legislar sobre la natura, governar les lleis impertorbables, imposar l'absurditat com a norma.
A Cuba, arran de la mort de Fidel, les indicacions eren que als mitjans oficials (els únics de l'illa) no es podia començar el resum de notícies amb un «bon dia». ¿Com es podia saludar o desitjar «bon dia» si el símbol de la revolució era mort? «Stop all the clocks», que escrivia Auden. Que s'aturi el món. Un «bon dia» demostra optimisme o és una asèptica salutació cordial, i ha estat prohibit.
Però, com va recordar Froilán Arencibia, presentador del Noticiero Nacional, «passi el que passi al món, sempre hem dit bon dia o bona tarda». Perquè la vida continua, passi el que passi, i encara que els molt afligits vulguin «desmantellar el sol».
