Crits, fum i gresca

Ara parlaríem de crisis (de les que fossin: el nou estadi encara sense data, les retallades a les seccions, els dubtes sobre el finançament a llarg termini...), però resulta que ballem amb l’eufòria d’un present esportiu brillant i d’un futur encara més engrescador. L’esport és així: les derrotes enterboleixen qualsevol discurs i les victòries l’exalcen fins al paroxisme.

Notícies relacionades

Davant el perill europeu

El bus, les altres Rodalies

En les celebracions, però, hi ha hagut dos detalls que han fet grinyolar els engranatges de la màquina festiva. Els crits estridents de la plantilla en arribar a la ciutat esportiva, és a dir, el càntic dels jugadors revestits de hooligans contra l’Espanyol; i l’exhibició pública del fumador Szczesny, tot brandant lànguidament un havà o un cigarret electrònic que vapejava (em sembla que es diu així) ostensiblement dalt de l’autocar.

No vull exercir de moralista. Per diverses raons: perquè cadascú faci el que vulgui, perquè jo mateix sóc fumador i perquè és cert que, en un ambient de festa, els joves es deixen anar i els vells s’ho miren des de la distància i no pensen que hagin d’exercir de far. Aquestes dues imatges, però, van en contra de desenes de campanyes sobre el futbol i les virtuts que amaga. No passa res, però posem una mica de sordina als excessos del sentimentalisme. Només a tall d’informació: hem passat d’aquell Johan Cruyff (antic fumador a les mitges parts) que feia tocs amb un paquet de tabac i l’enviava a la quinta forca a la impudícia (tan simpàtica, oi?) del fum del porter polonès.