Felipe González, 'escrache' i relat

El PSOE s’equivocaria si veiés la suposada llarga mà de Pablo Iglesias darrere del boicot a la intervenció de Felipe González i Juan Luis Cebrián a la facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Madrid. Perquè aquest escrache, que tampoc convé sobredimensionar, és l’expressió d’una situació política nova que els socialistes, tan pendents de si s’abstenen o no, de si són més o menys andalusos, ni tan sols han començat a percebre. Entre les causes de l’actual crisi del PSOE hi ha no haver mesurat bé el significat del 15-M, amb la tesi, plena de menyspreu, que no es pot fer política amb la indignació.

Les 200 persones que ahir van impedir que l’expresident Felipe González, una de les figures més importants del segle XX espanyol, parlés a la universitat poden tenir idees confuses sobre la Transició, però representen un sector social no tan minoritari que no comparteix el relat teixit durant anys sobre la sortida del franquisme i els fonaments de la democràcia joancarlista.

Notícies relacionades

L'hantavirus i la fragilitat humana

Del barracó a l’excel·lència

Passats els anys, la figura de Felipe González té molts clarobscurs. Però les noves generacions veuen en ell un dels principals arquitectes del sistema de bipartidisme imperfecte que, a més a més d’estabilitat política, tan bons rèdits ha donat al PSOE i al PP i pel qual s’ha colat de manera irrefrenable el càncer de la corrupció. González, un gran reformista, suporta a més l’estigma del GAL, la infame operació de terrorisme d’Estat que es va desplegar quan ell era president del Govern. Si a tot això s’hi suma l’element més conjuntural que l’expresident ha exercit d’ariet a favor dels partidaris que el PSOE deixi governar Mariano Rajoy, no és estrany que s’hagi convertit en l’enemic públic número u per a sectors com els de l’aldarull de la facultat.

¿Regeneració?

Dit tot això, cal reflexionar sobre si la regeneració democràtica a què aspirem s’ha de fer a cop d’escrache, per persones encaputxades que prenen els passadissos de la universitat pública i, per tant, de tots.