"Si tot es pensa des de a dalt, no hi haurà canvi"
Dels 3 anys als 17, Elisabet Puigdollers va anar a una escola per a nenes de l'Opus. En va sortir atea, feminista i anticapitalista
amonge35814982 barcelona 06 10 2016 contra elisabet puigdollers es una 161018225353 /
Durant 14 anys va estar escolaritzada al Col·legi La Vall de Bellaterra, un centre per a nenes vinculat a l'Opus Dei al qual anava i venia des de Cardedeu. Va sortir d'allà amb una nota de batxillerat de 9,2 i un esperit crític nivell matrícula d'honor. Precisament avui s'estrena en el seu nou treball al Consell Nacional de la Joventut.
-No sembla el prototip d'exalumna d'una escola de l'Opus...
-Aquest és el típic comentari que es fa des de fora perquè tothom s'imagina les escoles de l'Opus com una fàbrica d'on tothom surt igual.
-¿I no és així?
-Moltes noies segueixen amb la ideologia del centre, però la majoria té un altre discurs, tot i que potser no tan crític com el meu.
-¿Quan es va adonar que el missatge de l'escola no li quadrava?
-A l'ESO ja hi havia coses que no coincidien amb el que jo veia a casa i a l'esplai, on vaig aprendre a tenir opinió pròpia. Però el punt d'inflexió va ser a batxillerat. Jo era una alumna exemplar; treia bones notes, era obedient, i em van pressionar molt.
-¿Com es concretava aquesta pressió?
-Vaig viure escenes pròpies de la postguerra, com que em preguntessin si feia coses a les fosques amb el meu nòvio. Et diuen que s'ha d'arribar verge al matrimoni, que l'homosexualitat i l'avortament són pecat... ¡Hi ha coses que van contra els drets humans! I si algú hagués dit que era proavortament estaria suspesa, sense donar opció al debat. Això no és educació, és adoctrinament.
-¿Com és que va anar a aquesta escola si la seva família no compartia aquests valors?
-Tenen passió per l'educació i el nivell és alt, però és un sistema opac. A més, no totes les noies reben tanta pressió.
-Aquests centres justifiquen la separació per sexes perquè millora els resultats acadèmics i apodera les dones.
-El que marca la diferència en l'educació és la classe social. ¿I com has de crear apoderament si no planteges les desigualtats entre homes i dones? Senzillament, són col·legis per a nenes de classe alta. El problema és que financem públicament una ideologia i l'escola hauria de ser pública i neutral.
-¿Li serveix de res el que li van ensenyar?
-Jo no hi portaria els meus fills, però hi ha tota una formació de cuidar les unes de les altres, de fer pinya i de compromís que és positiva.
-¿Com va acabar militant en el feminisme?
-Als 18 anys vaig entrar al col·lectiu aDona't de Cardedeu. El feminisme em va tocar la identitat, em va ajudar a saber qui sóc. No és un procés bonic perquè és una lluita de poder i implica conflictes i ruptures en totes les esferes de la vida. Però té les seves compensacions, et sents més plena i lliure. No sé si les meves companyes que s'han quedat amb la lògica de l'escola són igual de felices i lliures, potser sí.
-El seu esperit crític va més enllà de l'Opus.
-Vaig estudiar Polítiques, però la universitat és una entitat supermasculinitzada on es fan reflexions destinades a una elit. Vaig deixar el carrera i em vaig posar a escriure articles pel meu compte. Volia explicar aquestes teories perquè la gent les entengués i pogués opinar-ne. Si tot es pensa des de dalt, no hi haurà canvi; si vols canviar alguna cosa, has de baixar al carrer.
Notícies relacionades-Fins avui treballava al Raval.
-Vaig passar dos anys treballant gratis 10 hores al dia fins que vaig entrar al Servei Civil Internacional. Allà busquem joves amb ganes de donar la seva opinió i canviar les coses. Ells mateixos van idear la campanya #Ravalució, que trenca estereotips sobre els joves del barri. Han de ser les mateixes persones a qui se'ls vulneren els drets les que provoquin el canvi.
