Anar al contingut

EL SEGUNDO SEXE

Pamplona, durant el txupinazo, aquest 6 de juliol.

AFP / ANDER GILLENEA

Femellisme

Imma Sust

Vivim en un món en què encara es posa en dubte que existeixi realment l'assetjament a la dona

Últimament llegeixo massa comentaris a Facebook, Twitter o cartes dels lectors en alguns diaris, en què es posa en dubte l’existència del masclisme, de l’assetjament sexual, de la violència de gènere o del sexisme... Ho posen tot al mateix sac. Es poden llegir comentaris en què s’afirma rotundament que vivim en un país on tots tenim els mateixos drets, on el feminisme ja no és necessari o on directament es defineix el feminisme com l’equivalent al masclisme. Tenim un embolic al cap, i a mi em sembla d’allò més simple. 

El masclisme treu drets a les dones i el feminisme lluita per recuperar-los. Dit això, hi ha barbaritats molt grans com utilitzar la paraula feminista com un insult o dir-li a algú que és massa feminista. ¿De veritat? ¿És possible ser massa feminista? És com dir que un és massa humà o massa just. ¿No deu ser que els altres són massa masclistes, massa homòfobs o massa racistes? ¿No deu ser que no entenen el feminisme i quan volen atacar, com que no saben argumentar, utilitzen la paraula feminista quan en realitat volen dir femellista? Sí, és una paraula molt rara que pràcticament ningú fa servir i ens hauríem de preguntar el perquè. 

El femellisme, per definició, seria l’equivalent al masclisme. Però, és clar, com que no es donen casos de càrrecs de responsabilitat plens de dones sense cap home, d’homes agredits sexualment per dones al carrer o dones polítiques que es refereixin als homes amb termes tan despectius com els que utilitza, per exemple, Donald Trump, doncs el femellisme no existeix. A algunes dones i alguns homes que a la mínima posen en dubte la necessitat de ser feminista, no els entra al cap que no es tracta de comparar mascles i femelles. Quan surt un anunci feminista, sempre salta el que diu: «Si això ho féssim amb un home se n’armaria una de grossa». ¡Per descomptat! Però amb una dona, no és el mateix. Si fos el mateix no tindríem cap problema. 

PERÒ ÉS QUE vivim en un món on encara es posa en dubte l’assetjament a la dona, la por que tenim algunes a pujar a l’ascensor amb desconeguts o la frivolitat amb què s’insulta algunes dones dient-los putes únicament pel fet de vestir de forma provocativa. I, després, la facilitat amb què es converteix l’assetjada en víctima i com es justifiquen alguns actes masclistes tapant-los amb l’alcoholisme o les drogues. Jo a vegades bec i a vegades veig nois amb qui m’agradaria enrotllar-me, però els asseguro que, per gaire borratxa que vagi, mai a la meva vida se m’acudiria forçar ningú a practicar sexe amb mi. Ni a mi, ni a cap dona que jo conegui i, creguin-me, a totes les meves amigues els agrada molt el vi.

Fa poc, una diputada de la CUP, Maria Rovira, va escriure una carta explicant la seva experiència al ser agredida sexualment al mig del carrer i va rebre un munt de crítiques d’homes que no entenien que ella, després de ser atacada, preferís parlar amb una policia dona. Fils llarguíssims de Facebook discutint sobre el to de la carta i posant la lupa en el fet que al ser una diputada de la CUP, és clar, no li agraden els policies i va utilitzar la seva desgràcia per polititzar el tema. Em sembla al·lucinant. Com també em sembla al·lucinant que gairebé tots aquests comentaris siguin d’homes. Comentaris en què neguen les desigualtats al nostre país. «A la meva feina no passa», «tots cobrem el mateix», «cap noia que conec ha sigut atacada», «sou unes exagerades, no n’hi ha per a tant», «ets una feminazi»… I jo els diria a tots: «Ets un home, ¿oi que sí? Doncs pensa en la teva mare o germana».  

EM FA RÀBIA i llàstima que molts homes siguin incapaços d’empatitzar no només amb el feminisme, ni tan sols amb la por. El terror que pugui sentir una dona que acaba de ser atacada. Tots els homes, que han sigut gestats al ventre d’una dona, haurien de cridar ben alt que són feministes. No es tracta només de no discriminar. Es tracta de tenir les mateixes oportunitats i no posar-les en dubte. 

Encara hi ha homes que frivolitzen al parlar de l’assetjament. Homes que es creuen que ens posem calentes quan ens miren amb lascívia en un ascensor o en un parc, tant és. Tios que no saben lligar ni seduir i que es creuen que ho fan. Com els nois dels Sanfermines que van violar una noia i en els seus missatges de WhatsApp deien: «Follant-nos-en una entre tots cinc. Puta passada de viatge». No xavals, no us heu follat ningú. Heu comès un delicte i heu violat una dona. Després, alguns creuen que algunes som massa feministes. ¿De veritat? Vinga va. No conec cap home que hagi sigut assetjat sexualment per cap dona en un ascensor ni cap amic que tingui por de tornar a casa caminant sol de nit. És per això que no fem servir el terme femellisme, bàsicament perquè no existeix.  

0 Comentaris
cargando