Una regidora de la CUP de Barcelona denuncia una agressió sexual

Maria Rovira relata com un home la va assaltar i la va grapejar de nit al passeig de Sant Joan

La regidora qüestiona el "discurs exculpatori" dels mossos que la van atendre

 

  / EL PERIÓDICO

4
Es llegeix en minuts

La regidora de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona Maria Rovira ha denunciat que va ser víctima d'una agressió sexual l'1 de setembre passat. La noia, que va anar als Mossos a presentar la denúncia, ha decidit fer públic l'incident per "socialitzar" el debat i posar en evidència que les agressions a les dones "no són casos aïllats", sinó que, diu Rovira, s'emmarquen en un "sistema de dominació i por".

En un article titulat 'Juntes farem nostra la nit' i que ha publicat al seu compte de Twitter, Maria Rovira relata que l'1 de setembre, cap a les 01.00 hores de la matinada, va patir una agressió masclista al passeig de Sant Joan quan tornava a casa seva des de la plaça de la Virreina de Gràcia. Quan ja estava a un parell de carrers del seu domicili, un home la va agafar per darrere, la va immobilitzar i li va començar a tocar els genitals.

"En un primer moment, em vaig quedar en xoc, no entenia res del que estava passant. Al cap d’uns instants vaig reaccionar i em va sortir cridar per si alguna persona em sentia i em podia ajudar, però el carrer era buit i no passava cap cotxe. Vaig començar a retorçar-me per desfer-me dels braços d’aquell home, que finalment va arrencar a córrer. El vaig perseguir passeig de Sant Joan amunt fins que el vaig perdre", relata Rovira en el seu article testimonial. "Tota jo tremolava, i ràpidament vaig ser conscient que acabava de patir una agressió sexual. Un atac masclista en un carrer per on passo un mínim de dues vegades al dia".

Després de l'agressió, i assessorada per la seva parella i els seus amics, Rovira va decidir anar a una comissaria dels Mossos per denunciar els fets. Es va trobar, explica, amb un "discurs exculpatori" dels agents, homes, que la van atendre. En un primer moment va trucar per telèfon. "El primer que em van dir va ser que 'aquestes coses passen, són persones que no estan bé del cap'.  Aquell discurs exculpatori em va encendre de ràbia i els vaig respondre que el que havia patit era una agressió masclista i que no passava perquè sí, però no tenia esma de descobrir-los l’existència del sistema que fa que els cossos de les dones siguin objecte d’atacs com aquest".

Després de penjar, va anar a una comissaria, on un altre agent, també home, ja estava informat dels fets. "Es va disculpar perquè la dona que porta aquests casos no hi era en aquell moment. Em torna a respondre amb el discurs exculpatori de 'són gent que no està bé del cap", relata Rovira, que es va quedar "estupefacta" quan el policia li va preguntar si l'home li va intentar robar perquè en aquest cas, li va dir, seria un intent de robatori amb violència i el delicte seria més greu. "Jo em quedo estupefacta pel fet que la pena sigui superior quan se sostrau un objecte inanimat que quan s’ataca el cos d’una dona, amb les conseqüències psicològiques i físiques que se’n poden derivar", diu la regidora.

La dada apuntada per l'agent que Gràcia és un dels districtes amb més agressions sexuals al carrer també la consterna. "¿Com és possible que les dones de Gràcia i Barcelona no estiguin informades d'on han d'estar més alerta per si s'han de defensar?", es pregunta abans de reclamar més informació per a les entitats de barri, les organitzacions de dones i que els Mossos facin públiques fotos dels agressors.

Rovira va sortir de la comissaria amb el consell de comprar-se un esprai i la promesa que li trucarien per informar-la del seguiment del cas. Promesa que es va acabar explicant-li que les càmeres de la zona no havien registrat l'incident.

Notícies relacionades

A manera de reflexió, Rovira lamenta que "l'únic discurs envers les agressions sexuals és el de la por". "Si caminem per un carrer fosc de matinada ja sabem a què ens exposem, hem de viure espantades, com si de nit els carrers fossin només territori dels homes. Però és aquesta manca d’informació, aquesta indefensió buscada, aquesta falta de capacitació de qui pensa la seguretat als carrers i de qui l’executa el que ens fa vulnerables a les agressions. Agressions que, cal recordar, són conductes patriarcals normals portades totalment a l’extrem".

De la seva experiència, la dirigent de la CUP n'ha tret que "no és coherent demanar a les dones que denunciïn si la gestió de la denúncia és aquesta. Que les institucions podem fer molta més en matèria d'agressions masclistes, començant per reconèixer els grups feministes combatius, reforçant-los". I acaba: "Tinc més clar que mai que cal apostar per l'autodefensa feminista i entre totes fer la nostra la nit".