Vidres
GRA072 PREMIA DE MAR (BARCELONA), 18/09/2016.- Una persona ha fallecido hoy y otras 15 han resultado heridas, dos de ellas de carácter grave, en una explosión originada por causas que se desconocen en un piso de un edificio situado en el centro de Premià de Mar (Barcelona) que ha sido completamente evacuado por los bomberos. La explosión se ha originado a primeras horas de esta mañana en el segundo piso del edificio número 194 de la Gran Vía de Lluis Companys de Premià de Mar.Un total de 16 dotaciones de los Bomberos, ocho ambulancias y un helicóptero medicalizado están en el lugar del siniestro, acordonado por la policía local y los mossos d’esquadra.La explosión, cuyas causas se están investigando, se ha producido en el segundo piso del edificio, que tiene siete plantas, con tres pisos por planta.EFE/Alberto Estévez /
Les finestres van esclatar i milers de petits vidres van cobrir els mobles, el terra, els llibres, les plantes… A fora, la devastació encara va ser pitjor. El carrer encara està tallat. Un parell de camions hi treballen retirant la runa. El pis d'ella està devastat. L'edifici, desallotjat. L'explosió va ser tan forta que va ferir la paret mestra. Dues setmanes després, als immobles més pròxims encara s'observen els efectes de l'ona expansiva. Marcs de finestres que emmarquen l'aire, persianes recargolades, la llepada negra de les flames… El carrer està animat, els nens juguen en un col·legi pròxim. Al bar on ell es va emborratxar la nit abans, una dona pren un cafè. La gent va amunt i avall. Però alguns es paren just a la cantonada on apareix l'edifici. Es paren i interrompen les converses durant uns segons... I segueixen el seu camí.
A mesura que avança la investigació, creix la hipòtesi que l'explosió de fa un parell de setmanes a Premià de Mar va ser un crim masclista. Un més. Aquesta vegada l'home no s'hauria conformat a apunyalar-la o matar-la a cops o estrangular-la. Hauria volgut fer una cosa més gran. «N'armaré una de grossa», li va dir hores abans a un veí. L'assassinat, l'explosió, l'ona expansiva van ser reals, però també són una tràgica metàfora de l'abast de la violència masclista. Una devastació que escapa de les llars i tenyeix de sang tota la societat. Milers de vidres clavats a la nostra pell.
