Demòcrates versus republicans

Això no té a veure amb Clinton i Trump. Tampoc amb rucs i elefants. Té a veure amb ERC i l'acabat de parir Partit Demòcrata Català (PDC), ja que amb l'adveniment del segon (si el Ministeri de l'Interior no mata el nounat) els votants independentistes passen a ser la versió mediterrània de l'etern dilema estatunidenc: Democrat or Republican? Què voldrà dir ser demòcrata o republicà a Catalunya? Ser independentista o no ser-ho? Els dos partits coincideixen en aquest punt. República o monarquia? Tampoc discrepen en això. Considerar irrenunciable el manteniment i millora de l'Estat del benestar? Les proclames fundacionals també es calquen.

Podríem allargar el llistat amb assumptes programàtics de menor entitat sense obtenir proves determinants que diferenciïn el partit republicà del jovencell demòcrata. Així que pot ser està justificat enfocar la qüestió en un altre sentit: són o aspiren a ser el mateix amb diferent nom? Seran l'equivalent independentista del Partit Liberal i el Partit Conservador de la Restauració espanyola? Tant se val barretina vermella que barretina vermella? El mateix esquer per als mateixos peixos?

Deixant al costat la càrrega genètica traslladada a l'alçada, pes i d'altres característiques físiques; quines són les diferències polítiques, posem per cas, entre Carles Puigdemont i Neus Munté, per un costat, i Oriol Junqueras i Marta Rovira, per l'altre? Hi ha elements diferencials formals, és clar. I algun de fons. Però ara mateix la percepció és que n'existeixen més dels primers que dels segons.

ERC s'autoubica explícitament a l'esquerra del tauler polític, vol els vots de la CUP, per posar un exemple. Ho fa sense renunciar a justificar, davant dels auditoris pertinents, que les seves propostes són moderades i homologables a les centristes. A la pràctica, afegeixen, els hereus de la Convergència d'abans són ells mateixos. La gestió raonada i raonable -donades les circumstàncies- que despleguen a través dels departaments situats sota la seva òrbita, en especial el d'Economia, donarien fe d'aquesta aspiració centrista gens dissimulada.

Per contra, el PDC aspira a situar-se únicament com un partit de centre-centre, renunciant d'entrada a qualsevol altre adjectiu que s'hi volgués afegir. El desig és deixar de ser percebut com un partit dretaire i d'anclatges liberals (mai ho ha estat) , per por que no resultin creibles les proclames de justícia social, progrés i igualtat d'oportunitats.

Mentre que els republicans caminen des de la riba esquerra fins al centre sense avergonyir-se'n, renegar, matisar, ni silenciar els accents de totes les famílies polítiques que aniuen al seu interior (combinant discursos de colomins centristes i falcons esquerranosos per abraçar-ho tot), els futurs dirigents del Partit Demòcrata Català han de decidir si es mantenen fidels a la indefinició programàtica que ha caracteritzat el projecte convergent en els darrers anys (deixant de costat l'eix sobiranista, ja clarificat) o si s'avenen a marcar una altra vegada les línies del seu perímetre ideològic (ampli) deixant aflorar veus, discursos i propostes que els permetin reconnectar amb una part del seu electorat més absent.

Està per veure si en el camp demòcrata -almenys en el partit, ja que en el Govern els equilibris pressionen- se segueixen conformant amb una agenda política molt del gust de l'esquerra o comencen a treballar la seva pròpia per a retornar l'esperit -no als 3.000 asistents al part- sinó als centenars de milers de votants de la ja extinta Convergència que fa un temps que estan clarament desorientats. (nota: els congregsistes demòcrates van sortir agradant-se del bateig, i agradar-se es el primer pas per agradar a d'altres).

En els propers mesos el PDC ensenyarà les seves cartes i serà el moment en què es veurà si abandona definitivament els complexos i gosa bastir un discurs propi que el singularitzi (com va fer tímidament durant la campanya de les darreres eleccions) o es manté a remolc d'idees, posicionaments i agenda de tercers.

Notícies relacionades

El temps en la política

Encallat a Waterloo

Republicans i demòcrates (amb el permís de la CUP i dels demòcrates escindits d'Antoni Castellà) es «barallaran» en el futur només pels vots independentistes. Ambdues forces han desterrat qualsevol ambigüitat sobre aquest punt i serà difícil que recullin paperetes dels qui no estiguin clarament a favor d'un Estat propi per a Catalunya.

Així que serà necessari que d'u­na manera o d'una altra quedi definit per què són diferents els uns dels altres. Esquerra ho té clar. El Partit Demòcrata Català està per veure. Encara que governin junts, els naps són naps i les cols, cols. Periodista.