La clau @JuanchoDumall

Teoria de la conspiració

1
Es llegeix en minuts

A la vista de les reaccions del president del Govern («Hi ha qui intenta pescar en aigües remogudes a veure què en treu») i del seu ministre de l'Interior («Jo sóc la víctima») després de fer-se públiques gravacions d'una conversa en què Jorge Fernández Díaz i el cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya buscaven casos de corrupció que afectessin polítics sobiranistes, és fàcil pronosticar que falten dos telediaris perquè la culpa la tingui Alfredo Pérez Rubalcaba i els alts funcionaris del ministeri que només obeeixen el PSOE i busquen per tots els mitjans possibles desallotjar el PP del poder. La mateixa teoria de la conspiració que es va armar després de l'11-M o com a conseqüència de la instrucció del 'cas Gürtel' («No hi ha una trama del PP; hi ha una trama contra el PP», va dir Rajoy el febrer del 2009).

Suposem que al ministre li han parat una trampa, com demostraria el fet que ha sigut gravat al seu propi despatx i que la conversa es fa pública cinc dies abans de la cita electoral. Doncs bé, això en aquest cas seria un agreujant del verdader fons de l'assumpte: l'ús dels aparells de l'Estat per buscar corrupteles -certes o imaginàries- de polítics rivals. La qüestió essencial no és qui va gravar, sinó el menyspreu a l'Estat de dret que demostra el que s'ha gravat.

Notícies relacionades

En el que hauria de ser l'últim episodi de la seva carrera política, Fernández Díaz es pot apuntar uns quants gols. Ha aconseguit reanimar els partits independentistes catalans, amb una campanya que no acabava d'arrencar, i fer-ho amb un dels arguments més valuosos per a ERC i CDC: la persecució antidemocràtica per part de l'Estat. Ha transmès la idea que la lluita contra la corrupció està viciada d'origen perquè pot ser teledirigida des del poder polític. I ha aconseguit deixar en ridícul el seu entorn, que ni tan sols sap mantenir la privacitat de les converses del ministre al seu despatx.

Impacte a les urnes

¿Tindrà gaire impacte a les urnes aquesta notícia? És impossible saber-ho. Però, més enllà del 26-J, l'alegre conversa Fernández-De Alfonso dóna munició a Catalunya als que denuncien les trampes i falta d'escrúpols d'un Estat hostil.