Terminacions nervioses
Un cafè de màquina. /
Estava donant voltes a una frase que no acabava de funcionar quan un soroll mínim es va colar en el meu pensament: l’espetec sec de la cullereta de cafè contra el plat. No era fort, ni molest. Simplement era allà. I, per un instant, el pensament es va aturar. La plenitud del xoc entre el metall i la ceràmica ho va omplir tot. Després, el cafè va descendir pel centre del meu cos amb una lentitud precisa, reconeixible. Una cosa tèbia avançant. L’estómac va emetre un senyal de gratitud. Tot funcionava. No bé, no malament. Funcionava. De seguida, em vaig adonar també que estava respirant. L’aire entrava sense entusiasme, sortia sense acomiadar-se. Cap missatge amagat. Cap revelació. Només el mecanisme intacte. Vaig intentar pensar alguna cosa a l’altura del moment, però no vaig ser capaç. Les paraules semblaven una mica matusseres, com si no estiguessin fetes per a aquest tipus de successos mínims, tot i que sorprenents. La vida, vaig entendre, no necessitava ser anomenada per continuar passant. Més encara: es tornava opaca quan intentava descriure-la.
Vaig moure la mà. La vaig sentir com una prolongació fiable del meu cos. Tenia la temperatura exacta, ni agradable ni incòmoda. Potser una lleu tensió als dits, producte d’una molèstia antiga que, sense fer mal, havia deixat una empremta. El cos no celebrava res, no es queixava. Es limitava a estar disponible per a mi. Si algú m’hagués preguntat què se m’acudia, no hauria sabut què respondre. Res, hauria dit. I hauria sigut cert. Però en aquest res hi havia una densitat estranya, una insistència. A les dues hores d’aquests successos nimis, em vaig posar el termòmetre i tenia unes dècimes. Tres dècimes. Poques, però les suficients per percebre la dolça existència de les articulacions. Existien els colzes i els genolls i les espatlles i el coll. Feia gust notar que eren allà. Al descordar-me la camisa vaig notar el tacte dels botons i l’eficàcia dels palpissos dels dits, de les seves terminacions nervioses.
Acabava de llegir un llibre d’"experiències pròximes a la mort" i em vaig preguntar si això meu havia sigut una experiència pròxima a la vida. Potser sí.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
