'Marcelín'

Sempre desconfio de les persones que es declaren grans amics: «Una altra cosa, no», proclamen molt ufanosos, «però amic, sóc molt bon amic». Quan potser el que haurien de dir és: sóc bastant cabró (o pesat, o avorrit) però tinc la immensa sort de tenir dos o tres amics que em suporten.

Tampoc tinc gaire fe en els que afirmen ser grans amants. «Et faré coses que ningú t'ha fet abans», diuen. I a sobre, si et poses a riure s'enfaden.

Encara que els més perillosos són els que diuen que són bona gent, d'aquests se n'ha de sortir fugint a corre-cuita. Els bledes, benpensants, arribistes, traïdors i puritans del món que et miren impertèrrits als ulls i et diuen: «Jo, sobretot sóc bona persona». Corre.

Una idea de l'amistat

La veritat és que no ens correspon a nosaltres atribuir-nos cap d'aquestes virtuts. Podem dir: «Sóc una cuinera acceptable» o «No ballo malament» o «Se'm dóna bé explicar històries o fer rams de flors», però el reconeixement dels nostres mèrits com a amics, amants o bones persones només pot venir de l'exterior. Ningú (o molt poca gent) reconeix ser mala persona, i no obstant el món és ple de bergants.

Cadascun de nosaltres va conformant de mica en mica, a base d'experiència i de llibres, pel·lícules i cançons, la seva idea del que és l'amistat, l'amor i tota la resta.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Jo, per exemple, fins fa dos dissabtes pensava que la millor definició de l'amistat l'havia donat Marcel Proust a A la recerca del temps perdut. No recordo en quin dels llibres hi ha una escena en què de cop i volta el protagonista sent fred, està assegut en una llarga taula plena de comensals i a l'altra punta hi ha Saint Loup, a qui coneix des de fa poc. Doncs bé, en un moment determinat Saint Loup s'adona que el seu amic té fred i, saltant de banqueta en banqueta, arriba fins al seu costat i li col·loca la seva capa sobre les espatlles. Quan ho vaig llegir, de molt jove, vaig pensar: «L'amistat és això: que algú s'adoni que tens fred i vingui a abrigar-te».

Fa dues setmanes, a la Fira del Llibre de Madrid, vaig descobrir un llibret il·lustrat meravellós que també ofereix una definició exacta del que és l'amistat, i per tant l'amor. Es diu Marcelín. És del geni Sempé i narra la història de dos amics. El llibre té totes les virtuts que m'agraden (en els llibres i en les persones): delicadesa, subtilesa, senzillesa, bellesa, sentit de l'humor, generositat, compassió, alegria de viure, finor. Si vingués un extraterrestre i hagués d'explicar-li què és l'amistat, li regalaria aquest llibre. Ja els l'he regalat a tots els meus amics, encara que ells sí que ho saben.