Filagarsa

Fa uns dies, un amic íntim de Carles Puigdemont va organitzar a casa seva un sopar entre el president i Oriol Junqueras. Es tractava d'intentar acostar unes posicions que, pel que sembla, cada dia s'allunyen més. Tant per la tàctica (diguem-ne eleccions, diguem-ne impostos, diguem-ne previsions demoscòpiques), com per l'estratègia (diguem-ne dibuix del camí a recórrer en el futur), els dos dirigents tenen tempos diferents i perspectives i enfocaments enfrontats en la immediatesa i en la llarga distància. M'informen que el sopar no va aconseguir els objectius desitjats i que mentre Puigdemont procurava disposar d'eines per a una acció conjunta, immediata i sense fissures, Junqueras, amb parsimònia estudiada, dibuixava episodis en un marc històric més ample. En resum: Puigdemont té pressa i Junqueras calcula, potser perquè intueix que el temps juga al seu favor en un moment en què Convergència ni tan sols sap com serà i com es dirà quan sigui gran.

Aquesta corda que s'està tibant entre membres d'una coalició encara es pot esfilagarsar més en els propers dies, davant l'astorament -l'al·lucinació, que diria Mas- que provoquen les ziga-zagues de la CUP. La penjarella dels fils d'allò que havia estat unitari i que ara s'esvaeix pels intensos interessos dels partits té l'aire d'esdevenir un pengim-penjam sense la conjunció necessària entre la trama i l'ordit perquè el teixit sigui uniforme. Temps al temps.