La passivitat judicial en el 'cas Maristes'

La justícia té el seu ritme, clarament més lent que el del periodisme, però ni la pesada burocràcia ni la garantia dels drets dels investigats justifiquen la passivitat amb què s’està conduint davant les denúncies d’abusos a menors en dos col·legis dels Maristes, a Barcelona i Badalona. La interposició de 43 denúncies contra 12 docents diferents i les confessions de tres d’ells, publicades per EL PERIÓDICO, demostren que no es tractava de casos aïllats, però pel que sembla aquesta allau d’evidències no ha sigut suficient per a la justícia per afrontar l’escàndol com una sola causa.

El Codi Penal, paradoxalment, juga a favor dels depredadors de menors. Els breus terminis de prescripció faciliten que els seus delictes quedin impunes, entre altres raons perquè l’infern i el sentiment de culpa que pateixen les víctimes les devasta tant psicològicament que o bé mai denuncien els pederastes, o bé ho fan quan la responsabilitat penal ja s’ha extingit.

La llibertat de Benítez

Però, esgotada la majoria de vegades la via penal, encara queda oberta la responsabilitat civil, indemnitzacions que, en cas d’insolvència dels condemnats, afrontarien els seus superiors, els Maristes. És per això que la congregació, en lloc d’exigir justícia, sol·licita que s’arxivin moltes de les causes per prescripció. I d’aquí ve la importància que la justícia enfoqui la investigació com una única causa, no com a casos aïllats.

Notícies relacionades

"Jo vaig avisar el 2005 els Maristes que Benítez tocava els seus alumnes"

Un professor investigat per abusos el 1996 va seguir als Maristes fins a jubilar-se el 2011

Aquest no és el camí per on transita el jutge instructor, Miguel Ángel Tabares Cabezón, que ha tornat a rebutjar l’ingrés en presó preventiva del pederasta confés del centre de Sants-les Corts, Joaquín Benítez, sol·licitada per dues acusacions. Ja ho va fer al febrer, tot i apuntar que Benítez «reconeix la veracitat d’alguns dels fets i no nega que en puguin sorgir d’altres». I ho torna a fer ara, encara que les denúncies s’amunteguen i els delictes imputats comportarien una elevada pena de presó.

Si bé l’alarma social no compta per dictar presó provisional, la justícia faria bé de posar-se a la pell de les víctimes que han viscut engabiades en els seus records.