Petit observatori
Viles, pobles i ciutats
Els qui vivim en una ciutat com Barcelona estem bastant allunyats, en general, del que significa viure en un poble. Sé molt bé que la idea de poble ja està molt desdibuixada. Però anys enrere, el poble suposava una identitat ben definida quan s'utilitzava com a contraposició de ciutat.
També es parlava de la vila, una entitat que acostumava a tenir unes dimensions mitjanes i, sovint, disposava de determinats privilegis aconseguits en el passat. Generalment, la ciutat quedava lluny dels pagesos, mentre que la vila tenia un nucli urbà on la vida administrativa, social i comercial tenia molta força.
Amb el pas del temps, l'augment de població i la nova redistribució econòmica del territori, els perfils s'han anat desdibuixant. Ara penso que al llarg de la meva vida he estat en moltes viles. Se m'acudeixen uns quants noms, i cada nom em porta a unes imatges, nascudes del record d'una església, d'una plaça, d'un carrer comercial, amb les seves botigues, o d'alguna anècdota que hi vaig viure.
Són, per exemple, Viladrau, Vilanova, Vilafranca del Penedès, Vilademuls, Vilalta dels Arcs... i la Vilella Baixa del Priorat, on vaig conèixer el Monget, com li deien els veïns, un personatge excepcional que un dia que es va celebrar la Festa de l'Arbre al seu el seu poble va escriure aquests versos: «Árbol, te planté de noche / por cuenta de la Nación. / Como te planté a oscuras / no sé si estarás a plom».
Penso també que en alguns pobles hi ha més friccions polítiques entre els seus habitants que a les grans ciutats. I és lògic, perquè en alguns pobles els qui ocupen un càrrec hi arriben, a vegades, amb antecedents d'enfrontament personals.
Però tinc la impressió que en aquests temps d'avui la vida als pobles, a les viles i a les ciutats va tendint a fer-se una mica més homogènia. I sobretot, el pintoresquisme va de baixa.
