Treballar, pensar, existir

Si no hi ha res que ho impedeixi, passaré alguns dies de la Setmana Santa a l'Hotel Empordà, de Figueres. He escrit hotel, però jo encara en dic, com anys enrere, motel. Aquest innovador motel devia ser una novetat a Catalunya, perquè això dels motels era popular als Estats Units per designar aquests establiments que es trobaven a les carreteres, aïllats de nuclis habitats. Jo hi he sopat i hi he dormit en un motel d'aquells, que ofereixen la possibilitat de fer un descans en les llargues i solitàries autopistes nord-americanes.

Potser, a escala evidentment reduïda, passava una cosa semblant a Catalunya. Eren els temps en què per entrar a Catalunya per la Jonquera s'havia d'anar per una carretera antiga i el viatge durava molt més que ara. I abans d'entrar a Figueres, els francesos es trobaven amb un acollidor restaurant hotel obert pel senyor Mercader.

Josep Pla hi tenia la seva taula quan el fred de l'hivern tenia més força que la seva llar de foc. I resulta que jo també acostumo a anar-hi per Setmana Santa. M'emporto feina, és clar, perquè quan escric és quan em trobo normal, si se'm permet l'expressió. He de demanar-li a l'Olivetti que no em falli, és clar; si ve amb mi ha de treballar, que hem de poder activar les nostres respectives velleses.

Notícies relacionades

Itàlia, Espanya i la UE del Mediterrani

El lector passiu

El lector deduirà, quan llegeixi aquest article, que les meves vacances són relatives. I tindrà raó. Només li puc explicar que també són relatives les meves hores de feina. Com ja vaig explicar una vegada, em sembla, des d'un balcó de l'hotel veig l'antiga carretera empedrada per la qual es van exiliar, a peu i carregats de maletes, els qui l'any 1939 confiaven arribar a França.

Aquests dies tindré temps per escriure. Però a vegades no és gaire engrescador que et donin temps per pensar. Encara que em consoli el següent axioma de Descartes que vaig aprendre quan estudiava llatí en el batxillerat: «Cogito, ergo sum». Penso, per tant existeixo.