IDEES
Els somnis d'Einstein
A vegades els errors són bells i expliquen coses. Aquest tijous, al donar la notícia sobre la confirmació de l’existència de les ones gravitatòries, diversos mitjans informatius van dir que les ones registrades s’havien produït fa 1.300 milions d’anys, però en realitat van tenir lloc a 1.300 milions anys llum de distància. Pel poc coneixement que en té un llec com jo, que ni tan sols va acabar de llegir la Història del temps, de Stephen Hawking, aquesta variació o confusió entre temps i espai és precisament un dels eixos de la Teoria de la Relativitat d’Einstein, ara provada. Existeix una dimensió en què el temps es barreja amb l’espai, i en aquest punt de fuga, o temps de fuga, la realitat tal com l’entenem es trenca o es multiplica, i un diria que s’entén millor des de la ficció. És el que feia, per exemple, la pel·lícula Interstellar, de Christopher Nolan.
Fa temps que segueixo l’escriptor William Gibson a Twitter. Gibson és el creador del concepte de ciberespai i autor de novel·les de ciència-ficció trencadores, com Neuromance (1984). Dijous, al conèixer-se la notícia, Gibson va retuitejar el comentari d’una física segons la qual el descobriment de les ones era tan important com la primera vegada que Galileu va apuntar el telescopi al cel. Després va retuitejar unes paraules de Toni Morrison: «L’habilitat d’un escriptor per imaginar el que no li és propi, per familiaritzar els conceptes estranys i disfressar els que resulten familiars, és la prova del seu poder». La ficció, doncs.
Llavors me’n vaig recordar d’un llibret preciós que vaig llegir deu fer uns 20 anys: Els somnis d’Einstein (1993). L’autor, Alan Lightman, és un físic, professor d’Humanitats al MIT, que un bon dia va decidir imaginar què passaria pel cap d’Einstein partint de la seva famosa Teoria. El resultat són uns contes breus que juguen amb les certeses d’espai i temps: dies que es repeteixen, hores que duren un minut o un segle, forats que comuniquen dos anys, vides que tenen només un dia de plenitud, gent immortal... Un devessall d’imaginació que ara, si es reedités, de ben segur trobaria nous lectors, noves intuïcions.
