Prioritzar el benestar del menor
Prioritzar el benestar del menor /
El nadó presumptament maltractat i víctima d’una agressió sexual per part dels seus progenitors, després de diverses setmanes ingressat, ha abandonat l’uci de l’Hospital de la Vall d’Hebron i evoluciona favorablement, tot i que amb la previsió de possibles seqüeles. La seqüència dels fets es remunta a les seves primeres setmanes de vida, quan va ser atès al CAP Roger de Flor i, posteriorment, als hospitals del Mar i Sant Joan de Déu, a més d’acudir en dues ocasions a l’Hospital de Sant Pau, fins que, en l’última visita el dia 16 de març, la detecció de fractures i altres lesions de gravetat –alguna de compatible amb una agressió sexual– va fer que s’activés la sospita de maltractament i es decidís traslladar-lo a la Vall d’Hebron, el centre de referència en aquest àmbit. Allí, després d’avaluar el conjunt de lesions i descartar una causa mèdica que les justifiqués, es va activar el protocol de violència infantil, es va donar avís a l’autoritat judicial i als Mossos d’Esquadra i, el 18 de març, es va produir la detenció dels progenitors, que van ingressar a la presó de manera preventiva dos dies després.
La investigació judicial se sustenta en informes clínics i forenses que descarten un origen accidental o patològic de les lesions, fet que manté els pares en presó provisional sense fiança, investigats per delictes de lesions greus, maltractament habitual i agressió sexual. La defensa ha articulat dues línies principals: d’una banda, la hipòtesi no provada d’una possible condició genètica que explicaria la fragilitat òssia del menor, basada en un informe que acredita que el pare és portador d’un gen associat a la distròfia muscular; de l’altra, la petició de mesures cautelars alternatives, com l’arrest domiciliari, la fiança o el control telemàtic, al considerar que no hi ha risc de fuga ni de reiteració delictiva. No obstant, fins al moment, cap d’aquestes sol·licituds ha modificat la seva situació processal.
Mentrestant, el menor es manté sota la tutela de l’Administració, que va assumir la seva protecció des de l’activació del protocol, cosa que obliga en aquests moments a definir la seva cura a mitjà termini amb l’objectiu de garantir la seva seguretat i proporcionar-li un entorn segur i estable. En el seu cas, l’acolliment familiar, especialment en la seva modalitat d’urgència, apareix com l’opció més adequada per a un lactant, a l’oferir continuïtat afectiva i una atenció individualitzada, tot i que aquesta via no exclou la consideració de l’entorn familiar ampliat –de moment, descartat– sempre que s’acreditin prou condicions de seguretat i capacitat de cura mitjançant una avaluació rigorosa. En canvi, el recurs a centres d’acollida s’hauria de mantenir com a última opció, especialment en una edat tan primerenca pel seu elevat impacte en el procés de creació de vincles afectius.
Correspon ara a la justícia aclarir els fets i determinar, amb totes les garanties, l’eventual responsabilitat dels progenitors en les lesions del nadó. I a l’Administració, revisar si els protocols de detecció, que van acabar funcionant, es podrien haver activat abans. Però aquests processos, necessàriament subjectes als seus propis temps, no han de relegar la prioritat immediata, que és la de garantir al menor un entorn estable i segur que asseguri el seu benestar en condicions efectives de cura, protecció i desenvolupament, envoltat d’afecte i mirant de minimitzar qualsevol tipus de seqüela.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
