Més enllà del ‘Sálvame’ d’Ábalos

1
Es llegeix en minuts
Més enllà del ‘Sálvame’ d’Ábalos

Que José Luis Ábalos havia convertit el Govern en una mena de Sálvame ho hem vist aquesta setmana al Tribunal Suprem. Per la sala han desfilat amigues i conegudes de l’exministre i ex número dos de Pedro Sánchez en el PSOE relatant amb sorprenent naturalitat com és possible a l’Espanya actual cobrar d’una empresa pública no ja sense treballar, sinó sense saber ni tan sols a què es dedica aquesta companyia. En aquest context, tampoc va desentonar que una d’elles, beneficiària d’un pis a la plaça d’España, perquè ja se sap que "això de l’habitatge està molt malament a Madrid", negués ser "prostituta" per reivindicar-se com a "dentista col·legiada". L’espectacle ha sigut tan sorprenent com devastador. Ha deixat mut el Govern, que si pogués abaixaria la persiana fins que s’escampés el temporal judicial. Però convé no deixar-se arrossegar per l’escuma, perquè el que veritablement és rellevant no és la vida privada d’Ábalos ni la seva presumpta inclinació per envoltar-se de joves a sou de l’erari públic, encara que retrati una determinada manera d’entendre el poder.

Notícies relacionades

El nucli del cas és molt més greu, perquè parlem de contractes públics per més de 53 milions d’euros adjudicats en el pitjor moment de la pandèmia i una presumpta comissió de 16,5 milions. Diners de tots en un moment crític, quan Espanya comptava morts per desenes cada dia i les institucions estaven sotmeses a una pressió extraordinària. És allí on es mesura la dimensió política i ètica del que ha passat, no en les anècdotes de Jésica o Miss Astúries llegint llibres de trens en una biblioteca d’Oviedo en horari laboral.

Reduir l’escàndol a les "amigues del ministre" no només banalitza els fets, sinó que desvia l’atenció del que és essencial: ¿com es van poder adjudicar aquests contractes sense que saltés cap alarma? I, sobretot, ¿què sabia el president del Govern? Perquè continua sense resposta per què va destituir Ábalos el juliol del 2021, i es manté el dubte de quant coneixia d’aquestes pràctiques que tornen a emergir en seu judicial.