'Last minute'

La família va estar a punt d'embarcar en un creuer programat amb antelació, amb visites guiades i activitats a bord. Havien anunciat una navegació alterada pels vents en contra i per l'estat de la mar, però hi havia una destinació clara. Tots hi estaven més o menys d'acord. N'hi havia que volien anar més lents, però més segurs, i que pensaven que s'havia de gaudir de la travessia, perquè el viatge era llarg i eren moltes les matinades. N'hi havia que optaven per una oferta on es valorava més la rapidesa, sense tantes fórmules recreatives. N'hi havia que tenien el vaixell, de nom El procés, en una gran consideració i n'hi havia que el veien només com un instrument per arribar a port. N'hi havia, un cop arribats a port, que volien convertir l'illa en una illa com totes les altres, i n'hi havia que desitjaven una illa on es capgirés l'ordre de totes les illes del món. Més o menys, tots estaven d'acord amb el creuer.

Al final, però, el viatge programat s'havia suspès. ¿Què es podia fer? Calia salpar, d'una manera o d'una altra, i només quedaven ofertes de l'últim minut. «Les que siguin», deien uns. «Les que puguem», deien els altres. Un advocat va explicar un acudit d'advocats: «¿Per què presenteu el recurs a última hora? Perquè demà ja no es pot presentar». I així va ser. La família, amb una alegria inusitada, va anar a la taquilla a tot córrer. I van trobar l'oferta: Catalonia, the last minute nation.