'Charlie' i la lluita contra el terrorisme
França recorda aquest dijous el primer dia de l'any tràgic en què el terrorisme gihadista es va girar contra un país que fins llavors s'havia salvat relativament de l'horror que ja havien conegut els Estats Units, Espanya i el Regne Unit. França era, per raons socials i polítiques, una diana fixa en el punt de mira del terror i estranyava que el terrorisme islamista no hagués comès encara un atemptat d'envergadura. Aquest primer objectiu va ser el setmanari 'Charlie Hebdo', amb el balanç de 12 assassinats, i la presa d'ostatges en un supermercat jueu. Dues de les obsessions dels gihadistes: la irreverència protegida per la llibertat d'expressió i l'antisemitisme. Un any després, 'Charlie' rememora l'atemptat amb un número en què els protagonistes ja no són Mahoma o Al·là, sinó el Déu dels cristians, una elecció discutible, que ha propiciat interpretacions a les xarxes socials que retreuen al setmanari una suposada rendició davant del gihadisme, però que en el fons no fa sinó reafirmar la seva línia editorial laïcista i crítica amb totes les religions.
No solament ha canviat la portada. Un drama de tal magnitud sempre deixa seqüeles de tot tipus. En aquest any, hi ha hagut discrepàncies entre els supervivents, part de l'equip ha canviat i s'han produït abandonaments. Però el més rellevant és que, com sabem des del 13 de novembre, l'atemptat contra 'Charlie' no era més que el tràgic preludi d'una matança més gran, la dels atemptats a la sala Bataclan i a les cafeteries pròximes, on van morir 130 persones. La pregunta, llavors, va ser inevitable: ¿s'havia fet prou des del gener per impedir el 13-N? La interrogació és tan legítima com impossible de respondre. Sempre és possible fer-hi més, però és molt difícil impedir que terroristes disposats a morir matin.
La magnitud de la tragèdia del novembre sí que va desencadenar una resposta adoptant algunes mesures que ara centren el debat polític. En el seu discurs davant el Congrés tres dies després dels atemptats, François Hollande va anunciar l'extensió de l'estat d'emergència, un augment de places a les forces de seguretat i una reforma constitucional que inclouria la retirada de la nacionalitat als francesos de doble nacionalitat condemnats per terrorisme encara que haguessin nascut a França.
Proposada per Sarkozy
Notícies relacionadesAlgunes mesures anunciades en plena commoció, com la d'implantar un braçalet electrònic a tots els fitxats per sospites de terrorisme, han sigut abandonades, però la de la retirada de la nacionalitat es manté i ha aixecat una gran polèmica. Impulsada en principi per l'extrema dreta, va ser rebutjada per Hollande i Manuel Valls per contrària als valors republicans quan la va proposar Nicolas Sarkozy el 2010. El president i el primer ministre, no obstant, la justifiquen ara amb gran escàndol entre part de l'esquerra i el silenci complaent de la dreta, que recolza la iniciativa, però contempla amb alegria com els seus adversaris es barallen.
Els crítics addueixen que la mesura és discriminatòria –només es pot aplicar a una part dels francesos--, qüestiona el dret de territori, és ineficaç en la lluita contra el terrorisme per la seva escassa repercussió i a més és inútil: què li importa que li retirin la nacionalitat a un terrorista que està disposat al suïcidi. És un exemple perfecte de fins a quin punt els dirigents polítics poden equivocar-se en el combat antiterrorista.
