França torna a ser 'Charlie'

¿Què ha canviat a França després dels atemptats contra ‘Charlie Hebdo’ i el supermercat jueu Hyper Cacher que van deixar 17 morts entre el 7 i el 9 de gener del 2015? ¿Quines mesures s'han adoptat des d'aleshores per fer front a l'amenaça gihadista? ¿Com ha reaccionat la societat francesa? ¿Com es pot evitar la radicalització dels joves seduïts pel gihad?

Quan es compleix un any dels atacs, el país encadena els actes d'homenatge a les víctimes mentre fa balanç del grau de compliment de les promeses formulades llavors per millorar la seguretat i blindar els valors republicans. El Govern va iniciar al gener un gir polític que es va accelerar amb la matança del passat 13 de novembre en què el terror es va cobrar la vida de 130 persones a París.

Escoltes i dades

L'atac a la revista va ser el detonant d'una profunda reforma en temps rècord dels serveis secrets francesos, que ara permet escoltes telefòniques i recopilació massiva de dades que moltes associacions han titllat de "liberticida"; es van reforçar els mitjans humans i materials dels serveis de seguretat interior, Policia, Exèrcit i Justícia per lluitar contra el terrorisme; es va accelerar la posada en marxa de mecanismes destinats a prevenir el fenomen de radicalització a les presons i es va habilitar un número verd per atendre les famílies que assisteixen impotents a la deriva sectària dels seus fills que enyoren viatjar a Síria i l'Iraq per unir-se al gihad.

Als centres escolars, on van saltar les alarmes quan molts adolescents es van desmarcar del ‘Je suis Charlie’, el Ministeri d'Educació va elaborar un ampli programa per consolidar el laïcisme i donar als docents eines per plantejar el debat sobre la llibertat d'expressió.

No obstant, l'autèntic gir en l'àmbit de la seguretat es va produir després de la massacre del 13-N i la constatació que no només la premsa o la comunitat jueva eren objectiu dels terroristes sinó tots els francesos. La guerra contra l'autoproclamat Estat Islàmic es va convertir en prioritat nacional i França va estendre els seus bombardejos per destruir les posicions dels gihadistes a Síria amb un resultat fins ara incert.   

Es va decretar l'estat d'excepció, encara avui en vigor, es va restablir el control de les fronteres i ara es debat la polèmica mesura de retirar la nacionalitat francesa als acusats de terrorisme posseïdors d'un doble passaport, una mesura tradicionalment reclamada per l'extrema dreta que en l'última cita amb les urnes va obtenir el rècord de 6,8 milions de vots.

L'anomenat ‘esperit de l'11 de gener’ que va unir els francesos als carrers de París en una marxa republicana encapçalada per líders polítics de tot el món es va reviure en certa manera en nombrosos actes d'homenatge a les víctimes després de la massacre a la sala Bataclan i les terrasses de l'est de la capital. Però en la classe política aquest esperit s'ha esvaït  i ha donat pas als debats partidistes.

Una resposta errònia 

Notícies relacionades

L'incert futur de 'Charlie Hebdo'

'Charlie' i la lluita contra el terrorisme

Els experts coincideixen que persisteixen moltes llacunes si es vol tallar l'arrel del gihadisme a França i que la resposta d'Hollande als atemptats del gener i el novembre obeeix a una interpretació errònia del que ha passat. És el que opina Gilles Kepel, politòleg, especialista en islam i autor de ‘Terror a l'Hexàgon’. “No és una guerra, és un desafiament cultural, social i econòmic”, sosté al diari ‘L’Express.

“S'ha d'entendre que el caldo de cultiu de les 'banlieues' populars, on ja no hi ha feina, genera actituds de desesperació i de replegament comunitari que s'expressen primer per un salafisme, a priori no violent. Després, una vegada consumada la ruptura, els individus deriven cap al gihadisme”, argumenta.