El laboratori gegant

Pertanyem a l'espècie que més ha patit, però els éssers que han viscut de forma més regalada també són humans. Contraposem, per exemple, la diferència entre un condemnat a galeres, engrillonat al banc, amb els tendons i tot el cos tibat fins al límit de tant remar, i el mag que prediu el futur al senyor de mil esclaus. Els altres animals també es maten, però s'abstenen de torturar-se entre ells. Tampoc practiquen la servitud voluntària i il·limitada en favor dels individus dominants. A part d'una exigua proporció d'éssers humans privilegiats, els únics animals convertits en marquesos són els de companyia, els autèntics endollats de la biosfera, alliberats de la condemna de guanyar-se l'aliment. Si per algun fet podem dir que la nostra civilització occidental supera de molt les altres és per la disminució dràstica del sofriment i l'allargament de la vida. Des d'aquest punt de vista, el més crucial de tots, qualsevol època passada va ser molt pitjor.

Com ens van ensenyar els filòsofs anglesos i escocesos, tan pràctics que no els hauríem d'anomenar filòsofs sinó mestres del sentit comú, l'objectiu de qualsevol societat organitzada consisteix a proporcionar la màxima felicitat al màxim nombre possible d'individus, de manera que un bon govern és el que procura el bé comú. Però ¿què contribueix al bé comú? ¿Quins són els ingredients que fan possible el benestar d'una comunitat humana, des de la revolució del neolític fins als nostres dies? Per damunt de tots els altres, incloent-hi l'abundància o l'escassedat de les collites, en destaquen tres: l'organització social, el pensament i la tècnica. Sense un equilibri entre classes i grups d'interès contraposats en l'exercici del poder, no hi ha progrés. Sense un pensament articulat, el que en diem el mirall de la cultura que defensa la llibertat, tampoc és possible el benestar. Però juntament amb aquests dos components, la tècnica també es troba en el triangle bàsic. La tècnica, fruit del pensament aplicat i de la imaginació. La tècnica, primer mare i després filla de la ciència. Si la tècnica no avança, la societat tampoc progressa. Si la tècnica dels rivals és superior, només hi ha dues solucions: copiar-la amb èxit fins a millorar-la o caure a les seves mans.

Quant a la perfecció de l'organització social, som al cim o ben a prop. Aquesta democràcia avançada, conflictiva i manipulada que no ens acaba de convèncer, també és el millor sistema que ha conegut la història, de manera que ja ni els nostres comunistes defensen la dictadura del proletariat, que vol dir la d'ells, si més no en públic. No és el millor que som capaços d'imaginar o de programar, sinó de posar en pràctica. En cultura, creació i pensament, tampoc es pot demanar gaire més, si no és impedir que els interessos del poder aconsegueixin arraconar-la del tot o domesticar-la per abusar del poble amb més impunitat. Atesa la propensió humana al crim massiu i organitzat, és difícil que la cultura i el pensament puguin anar gaire més enllà en la millora de l'organització social. En últim terme, el benestar depèn de la riquesa. ¿I la riquesa? De la capacitat de transformació de la naturalesa. ¿I aquesta capacitat? De la ciència i de la tècnica.

En contrast amb el pensament i l'organització social, que no progressen, la ciència i el seus derivats tecnològics avancen a un ritme vertiginós cap a horitzons inexplorats. El desequilibri és creixent. Dels tres cavalls del progrés humà, dos s'han plantat mentre que el tercer, el de la ciència, corre al galop i en solitari per transformar-ho tot i transformar-nos. Qui sap en què, qui sap de quina manera. La ciència s'ha convertit en el factor de canvi més potent que ha conegut la humanitat. També en el més impredictible.

Notícies relacionades

Una investigació lenta

El condó per terra

De manera prou irònica, els descobriments de la ciència no són programables. Sempre arriben per sorpresa. ¿Algú podia predir la teoria de la gravitació de Newton, la relativitat o la mecànica quàntica? ¿Tenien data prefixada el motor d'explosió, la televisió, el primer passeig per l'espai, els ordinadors? ¿Sabíem que els mòbils es convertirien en la cinquena extremitat? ¿Què ens aportaran demà l'enginyeria genètica, la intel·ligència artificial, la nanotecnologia? Fins i tot les vacunes, ara qüestionades, també se solen descobrir de trascantó, mentre es busca una altra cosa, com passa tan sovint en la recerca científica.

Pot semblar molt romàntic però no serveix de res rebel·lar-s'hi. És estúpid, i sobretot perillós, renunciar a les vacunes, posem per cas. ¿Per què no a la resta de medicaments? Estem en mans de la ciència, i més que ho estarem. No tan sols la nostra espècie, sinó també probablement, la vida, el futur d'aquest planeta que la ciència està convertint en un laboratori gegant.