Gent corrent
«Intuíem que aquest arbre podia ser un monstre»
Amo d'una olivera de 1.701 anys. La Farga de l'Arion és un dels arbres datats més antics del món.
«Intuíem que aquest arbre podia ser un monstre»_MEDIA_1 /
Desenes de gegants de fusta s'alcen majestuosos sota un sol aclaparador que fa callar fins i tot les cigales. Situada al municipi d'Ulldecona, al cor del Montsià, la finca agrícola que pertany a la família Porta Ferré des de fa cinc generacions concentra 40 oliveres mil·lenàries en poc més d'una hectàrea. Una d'elles, la Farga de l'Arion, mostra un espectaclar tronc de vuit metres de perímetre i té una edat de 1.701 anys, segons un recent estudi de la Universidad Politécnica de Madrid. En aquest escenari digne de la imaginació de J. R. R. Tolkien sembla que en qualsevol moment hagis de veure un hòbbit emergint d'un tronc retorçat o el rei Jaume I descansant de les batusses amb els àrabs.
-¡1.701 anys! ¿Pensava que fos tan antiga?-Pensava que era molt possible, sí. Tinc la referència de les oliveres que es van plantar als anys 40 i, quan compares aquests troncs de 100 anys amb el de la Farga, t'adones que és molt possible que tingui més de mil anys. Oficialment, aquesta és l'olivera més antiga, però jo tinc la teoria que a la finca n'hi ha una de més vella encara, però com que ha crescut damunt d'un terreny ple de pedres no s'ha pogut desenvolupar tan bé.
-¿Com és que arriben a aquesta edat?-Aquest lloc sembla fet per a les oliveres. El clima i les condicions del terreny han fet que les llavors que sembraren els ocells arrelessin de seguida i la mà de l'home ha fet la resta. La Farga, en concret, creix en un punt privilegiat. Si cauen 10 litres de pluja, tota l'aigua de la muntanya baixa cap a on és ella. Aquesta olivera es l'última que té set; per poc que plogui, ella sempre té aigua i no ha patit tant com les altres.
-¿Diria que, tot i l'edat, té bona salut?-A nivell de pagès, sí. No té la malaltia que en diem lo repilo ni està afectada per la mosca de l'oliva. Potser un especialista faria alguna modificació en la poda, però naltros la tractem igual que les altres oliveres. Evidentment no te planteges tallar-la, però tampoc se li posa més adob ni se li fa cap tractament especial.
-¡Està carregada d'olives!-És clar. Que sigui mil·lenària no vol dir que no pugui fer una producció normal i aquest és un bon any per a la varietat d'oliva farga. Amb aquestes oliveres a casa es fa l'oli El Vilar Mil·lenari.
-Vostè es va criar entre aquests gegants de fusta. ¿Llavors ja tenia conciència que aquest arbre era especial?-D'alguna manera sí. Els treballadors la feien servir de referència: «Mos falta una faixa [espai de terra entre un marge de pedra i un altre] per arribar a la Farga». També n'hi deien «l'olivera del fondo». Intuíem que aquest arbre havia de ser un monstre, que era únic. Tot i això, en algun moment devíem arrencar algun exemplar mil·lenari per tenir fusta per escalfar-nos.
-¿La Farga es va salvar de miracle?-Només tallàvem les que estaven decaigudes. Es va salvar perquè s'havia de salvar.
-Ara fins i tot la protegeixen amb un perímetre de corda.
-El vam posar naltros i no pas perquè m'agrade, perquè sembla que lliguis l'arbre. Però la rabassa [la part de la soca de l'arbre d'on surten les arrels] ja brillava pel fregament de totes les persones que hi pujaven a fer-se la foto. Però això no és el més greu. Algú que vagi despistat pot deixar el cigarret mentre fa la foto i això s'encendria com la pólvora.
Notícies relacionades-La seva finca és una de les que formen el Museu de les Oliveres Mil·lenàries d'Ulldecona, on hi ha un total de 391 exemplars. ¿Quan l'admistració li va demanar col·laboració per difondre aquest patrimoni va dir de seguida que sí o va témer que la finca se li omplís d'estranys?-No m'ho vaig plantejar. Un arbre de més de mil anys bé mereix tenir atenció.
En acabar el recorregut per les oliveres mil·lenàries no hem vist ni hòbbits ni reis medievals, però sí una dona solitària d'aire místic. Diu que l'olivera es «un arbre de poder que pacifica els problemes de la ment i treu els mal del cor». Per alguna cosa és, des d'antic, un símbol de pau.
