L'esperit de Sant Jordi i la contesa electoral
Va venir Sant Jordi en un dia de primavera esplèndid carregat de llibres i de roses, i els carrers de Catalunya van tornar a bullir de gent que passejava de bracet amb la primavera volent ser més culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. Tots vam abraçar l’esperança de deixar enrere un temps boirós.
De Sant Jordi a Sant Jordi, ahir al vespre el Palau que duu el nom de qui va saber vèncer el drac, situat a la muntanya màgica de Barcelona, es va omplir de 16.000 persones que van tornar a somriure i a cantar que el país que vulguem serà possible.
La letargia de l’hivern es va acabar. Ara és l’Hora proclamava ahir al vespre que la República catalana començarà als ajuntaments. Les veus s’alçaven en un ambient barreja de festa i d’unitat, de capacitat d’aglutinar, de lideratge i de visió.
Notícies relacionadesNo sembla que la República catalana estigui a tocar, ni que a ningú li anguniegi gaire, de la mateixa manera que per Sant Jordi caminàvem desvagats havent oblidat que era el dia que s’hauria declarat la independència si el 9-N s’hagués pogut fer un referèndum vinculant. Són elements necessaris per dibuixar l’horitzó, que permet no aturar-se.
D’aquí menys d’un mes anirem a votar els ajuntaments. A la butxaca hi durem moltes claus. Totes són vàlides per obrir portes que ens permetin estances millors en la nostra vida. La clau local, la clau social i la clau sobiranista. Ahir l’ANC, Omnium i l’AMI reclamaven que cada votació sigui plebiscitària fins a aconseguir que Catalunya sigui independent. Pot ser-ho o no. Però és segur que el pes que aconsegueixi la balança sobiranista en la contesa municipal serà un magnífic indicador per destil·lar com ho ha de fer aquest país per avançar en el que ara en diuen el full de ruta, allò que el poeta en deia el nord on la gent esdevingui més rica, culta, lliure, desvetllada i feliç.
