Davant del mirall

La teva filla pateix anorèxia. Ets la seva mare. Cobreix-te amb la seva pell. Sent la seva angoixa, les seves nits d'insomni. Surt al carrer i mira a través dels seus ulls. A cada pas, un cop, una ferida. Els maniquins dels aparadors et semblen insultantment prims. Les models que copen els espais publicitaris, un greuge del Photoshop. Els lineals del supermercat escupen la dictadura de l'estètica: light, sadollant, digestiu, 0% matèria grassa… El carrer, poblat de missatges. La vida, una carrera d'obstacles. T'agradaria protegir la mirada de la teva filla, cridar-li que tot és mentida, apartar-la d'aquest carrer que fa mal. La vida real sotmesa a la tirania d'un mirall que tan sols és un miratge. Cossos irreals convertits en ideals. El dolor de la malaltia ocult sota la preciosa cara de la bellesa.

Hem acceptat viure sota el despotisme d'una aparença que condueix a la insatisfacció i que agreuja trastorns com l'anorèxia o la bulímia. La pressió resulta especialment extenuant per a les dones. Mentrestant, la indústria farmacèutica, l'alimentària i tota aquella que busca petroli en el culte al cos s'enriqueixen. Els seus beneficis es disparen al mateix temps que creix l'obsessió per la inabastable silueta perfecta. Cada dia sorgeixen noves presons. El pit, el ventre, el cul, la depilació… El problema no està en el nostre cos, sinó en la nostra mirada. N'hi hauria prou d'aprendre a estimar i respectar la realitat.