Petit observatori
Març i el déu de la guerra
Em va tocar néixer el mes de març. El nom d'aquest mes està vinculat a Mart, venerat en temps remots com el déu de la guerra. I si no m'equivoco va ser objecte de culte a Roma, i qui sap si per aquesta identificació amb la guerra els romans el van posar com a primer mes de l'any. I ho va ser fins que van comparèixer el gener i el febrer, que li van passar al davant. Prescindint d'etimologies, em permeto dir que la modificació em sembla perfecta, perquè m'agrada associar gener a generar, generació, inici d'una vida.
En qualsevol cas, és un fet indiscutible que ens trobem en el mes de març i no es genera pas la pau en àmplies zones del món. Mart no ha deixat de ser el déu de la guerra, i està en plena activitat en una gran part del món. Però ja no es tracta, com era en temps de la cultura clàssica, d'una guerra diguem-ne reglamentària. Als diversos territoris del Pròxim Orient hi ha, més que una guerra clàssica -amb uns bàndols perfectament definits i enfrontats- uns enfrontaments irregulars, terriblement bàrbars. Els autors clàssics van escriure textos sobre l'art de la guerra. (Sigui dit de passada: de la paraula art se n'ha abusat moltíssim).
Notícies relacionadesEn comptes d'art, ¿podríem parlar d'una tècnica de destrucció? És cert que avui dia es disposa d'unes armes d'una tècnica poderosa, però no s'utilitzen per derrotar sinó per aniquilar. Objectiu: la matança. Ja no hi ha els tradicionals cossos d'exèrcit, sinó els grups armats, i l'objectiu preferent no és l'estratègia de la victòria sinó la violència de la matança.
Per acabar vull citar l'opinió de dos famosos. Ortega y Gasset: «La guerra fatiga, però no extenua; és una funció natural de l'organisme humà, que ja hi està preparat». Pensant en les víctimes, no sé si és cinisme o frivolitat. I Churchill va avisar lúcidament, fa més d'un segle: «Les guerres dels pobles seran més terribles que les guerres dels reis».
