Està creixent l'alarma
És impressionant, almenys per a mi, la quantitat d'armes mortíferes que hi ha al món. Hem vist cada dia, als mitjans de comunicació, imatges de metralladores, canons, tancs armats i uns aparells bèl·lics de potència increïble capaços de disparar en sèries molt ràpides uns projectils que maten grups de gent i destrueixen sòlids edificis. Hem vist a la televisió, i encara ho continuem veient, imatges repetides de cases esbotzades i muntanyes de runa que omplen el carrer.
I no en un sol territori del planeta. La destrucció s'ha fet present en amplis i diversos territoris enfonsats, territoris cada vegada més extensos. I molta gent, famílies senceres, caminant sobre la runa amuntegada. Allò havien estat cases, esglésies i escoles. I he pensat en la constant modernització d'aquestes armes bèl·liques. La capacitat d'aquests invents destructius és extraordinària, i no té res a veure amb el poder que les armes tenien en altres temps.
¿Sap el lector que la domèstica paraula armari servia, originàriament, per designar «el lloc de la paret on es guarden les armes»? La meva modesta afició a l'etimologia m'ha proporcionat sorpreses curioses. Perquè resulta que si la paraula armari va néixer relacionada amb les armes, avui en diem armari d'aquell lloc on guardem les medecines.
Notícies relacionadesEl contrast és notable. L'arma pot ser la mort i l'armari pot ser la salut. També en un armari es guarden els vestits; o sigui, el lloc on hi ha les armes necessàries perquè homes i dones es puguin presentar victoriosament en societat. No es pot negar que algunes peces de roba que hi ha en els armaris són peces de seducció.
I quan diem que alguna conducta ens alarma no pensem pas que estigui amenaçant-nos amb una arma. És el creixent armament del món el que ens ha d'alarmar. Perquè sospito que a les fàbriques d'armes no fan vaga. Tenen la sort que se'n destrueixen tantes que cal fabricar-ne constantment de noves.
