Compte amb la pau a qualsevol preu

Els moviments que des de fa dies s'aprecien en relació amb la crisi d'Ucraïna recorden les guerres dels Balcans als 90: uns EUA que exhibeixen una retòrica bel·ligerant contra «l'agressió de Rússia» i que semblen disposats a enviar armes a Kíev davant l'oposició de la majoria de països de la UE; les tensions transatlàntiques derivades d'aquest desacord que ja es reflecteixen en el si de l'OTAN, i a tot plegat s'hi afegeix una iniciativa diplomàtica europea que inclou algun «pla de pau» per fer callar les armes encara que, a falta de conèixer-se els detalls, no estigui clar que aporti una resolució dels problemes de fons.

Durant gairebé quatre anys, entre el 1992 i el 1995, els EUA i els europeus van mantenir a Bòsnia un pols similar a l'actual. Washington volia aixecar l'embargament d'armes que en la pràctica castigava l'Exèrcit bosnià perquè els rebels serbis a les ordres de Radovan Karadzic i Ratko Mladic ja rebien des de Sèrbia armes i combatents, igual que els rebels prorussos de l'est d'Ucraïna en reben ara des de Rússia. Els europeus al·legaven, igual que ara, que seria abocar «més llenya al foc», com si l'incendi tingués intenció d'extingir-se. Va ser una font de tensió contínua entre els dos costats de l'Atlàntic. Al final, els EUA van enviar armes d'amagat i el tauler militar va començar a canviar fins que va arribar la intervenció internacional.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Poca gent recorda ara les UNPA (Àrees de Protecció de les Nacions Unides) que la mediació internacional va imposar a Croàcia el 1991 als territoris que controlaven els rebels serbis. Van congelar el conflicte durant quatre anys, però si l'Exèrcit croat no les hagués reprès per la força el 1995, Croàcia tindria ara un estat dins de l'Estat -com passa a Bòsnia- que provocaria una greu disfunció institucional i seria una font d'inestabilitat permanent. Croàcia és avui un pròsper membre de la UE, mentre que Bòsnia és encara un fràgil protectorat internacional.

Compte amb la pau a qualsevol preu que legitima, encara que amb disimulació, les conquistes militars del més fort. Tant de bo que Merkel i Hollande refresquin la memòria.