Una llei polonesa sobre l'Holocaust provoca una tempesta política

Una llei aprovada divendres per la Cambra baixa del Parlament polonès, que criminalitza qualsevol afirmació que vinculi Polònia amb les atrocitats del nazisme contra els jueus en territori polonès, ha provocat una crisi diplomàtica amb Israel i ha aixecat les protestes de supervivents de l’Holocaust i de no pocs historiadors.

La llei, que encara ha de rebre el vistiplau del Senat i ser sancionada després pel president polonès, Andrzej Duda, a part d’eximir Polònia de qualsevol responsabilitat en la shoah, castiga amb tres anys de presó l’ús de l’expressió com «camps d’extermini polonesos» o «camps de la mort polonesos». Qualsevol afirmació que impliqui que els polonesos van ser còmplices o van col·laborar amb l’Holocaust serà considerada delicte i susceptible de càstig. 

L’aprovació de la llei va fer que diumenge passat el Ministeri d’Exteriors israelià convoqués a Jerusalem l’encarregat de negocis i número dos de l’ambaixada de Polònia a Tel Aviv. Al seu torn, el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va ordenar a l’ambaixador israelià a Varsòvia que abordés la qüestió amb el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki. Netanyahu va parlar per telèfon amb Morawiecki i tots dos van acordar iniciar «un diàleg immediat» per tractar de solucionar la crisi.

Víctimes exemptes 

El president polonès va assegurar diumenge que «la llei intenta prevenir les mentides i les acusacions falses contra el poble polonès» però que qualsevol que parli de «la seva memòria personal» no serà castigat. És a dir, les víctimes de l’Holocaust en quedarien exemptes, però no els historiadors o acadèmics.

Yad Vashem, el centre de record de l’Holocaust a Jerusalem, entitat pionera en la investigació de la shoah, va assenyalar que l’expressió «camps de la mort polonesos» no és adequada des del punt de vista històric (Polònia estava ocupada pels alemanys i els camps de concentració van ser creats pels nazis), però va afegir que la llei «tendeix a difuminar les veritats històriques pel que fa a l’ajuda que els alemanys van rebre de la població polonesa».

El 1939, l’Alemanya nazi va atacar i ocupar Polònia i el país va ser víctima d’aquesta ocupació. Tres milions de polonesos no jueus (d’una població de 24 milions) van morir i Varsòvia va ser arrasada el 1944 després d’un alçament popular. 

Antisemitisme

Però Polònia arrossegava des d’abans de la guerra una llarga història d’antisemitisme. Molts jueus creuen que sense la col·laboració de molts polonesos la «solució final» no hauria sigut possible i que, de fet, no és cap coincidència que els nazis ubiquessin a Polònia els camps de concentració més grans (Auschwitz-Birkenau, Treblinka, Sobibor...).

Abans de la segona guerra mundial, Polònia comptava amb la comunitat jueva més nombrosa d’Europa, xifrada en uns 3,4 milions. El 90% van morir a l’Holocaust. Entre 30.000 i 35.000 jueus van sobreviure amb l’ajuda de polonesos. Més de 6.700 polonesos han sigut reconeguts com «justos entre les nacions».

És la cara de Polònia que les autoritats de Varsòvia s’esforcen a projectar. «Però això era l’excepció, no la norma», assegura la historiadora Havi Dreifuss, una de les màximes expertes en les relacions entre jueus i polonesos. Dreifuss subratlla que aquests herois polonesos van ocultar als jueus no només dels nazis sinó també dels seus veïns polonesos que amb molta probabilitat els haurien delatat.

Clima de por

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

L’historiador polonès Jan Grabowski va ser blanc de les ires nacionalistes poloneses pel llibre Caça als jueus: traïció i mort a la Polònia ocupada per Alemanya. Grabowski sosté  que 250.000 jueus de Polònia van intentar escapar de la mort amagant-se i que només el 10% ho van aconseguir. 200.000 van ser entregats als nazis o assassinats per polonesos.

Altres països –França per exemple– han trigat molts anys i han patit un procés dolorós per assumir el seu passat respecte a la col·laboració en la persecució dels jueus. Amb notables excepcions, sembla que Polònia encara està lluny d’aquest procés. Dreifuss va posar el dit a la llaga en declaracions al diari israelià Haaretz: «Per a mi, el més problemàtic d’aquesta llei és que crea un clima de por a Polònia per parlar d’aquestes coses. Polònia té acadèmics meravellosos que han canviat la nostra forma d’entendre alguns aspectes de l’Holocaust i el fet que ells i els seus estudiants s’ho pensin dues vegades abans de treballar en aquestes qüestions resulta molt problemàtic».