Netanyahu es veu acorralat per múltiples casos de corrupció

El diari israelià Haaretz va publicar el 21 de febrer un article titulat Els últims dies de govern de Benjamin Netanyahu. El titular pot resultar enganyós perquè en realitat es referia a la pèrdua d’autoritat del premier israelià, més que  no pas a una caiguda immediata del dirigent. El mandatari està acorralat per una sèrie de casos de corrupció, encara sota investigació, però de moment no ha sigut imputat. «Els últims dies» poden ser encara molts dies, fins i tot molts mesos, tot i que hi ha qui no descarta eleccions anticipades.

La policia va recomanar el 13 de febrer que Netanyahu sigui imputat per suborns, frau i abús de confiança en dos (els denominats cas 1.000 i cas 2.000) dels diversos escàndols en què apareix implicat, però la decisió depèn exclusivament del fiscal general, Avichai Mendelblit, i el procediment pot ser bastant llarg.

Dimarts a la nit, el dirigent israelià va patir un nou revés, quan un dels seus homes de confiança, Shlomo Filber, director general del Ministeri de Comunicacions entre el 2015 i el 2017, va decidir canviar de bàndol i convertir-se en testimoni de la fiscalia. Filber havia sigut detingut juntament amb directius de Bezeq Telecom, la principal firma de telecomunicacions d’Israel.

Netanyahu té bastants números per ser imputat, però tot i així la legislació israeliana no l’obligaria a dimitir. El primer ministre és un supervivent nat i un home addicte al poder, en què està instal·lat des de fa12 anys. Tot i que està políticament molt tocat, la seva coalició de Govern (formada per sis partits) segueix donant-li suport. Netanyahu sosté que tot es tracta d’una «caça de bruixes partidista».

¿De què se l’acusa? El cas 1.000, el més antic, és un cas de suborn i tràfic d’influències. Netanyahu i la seva dona, Sara, van rebre regals cars com per exemple puros havans (Cohíbas), xampany o una exquisida peça de joieria del productor de Hollywood Arnon Milchan, nascut a Israel, i del multimilionari australià James Packer, a canvi de favors polítics diversos.

Obsessió 

Dos dels suposats casos de corrupció en què estaria implicat el primer ministre tenen a veure amb els mitjans de comunicació, cosa que sempre ha obsessionat Netanyahu. En el cas 2.000 s’al·lega que Netanyahu va fer un pacte amb Arnon Mozes, propietari de Yedioth Ahronoth, un dels principals diaris del país, perquè donés una cobertura periodística favorable al primer ministre. A canvi, Netanyahu convenceria el seu amic íntim Sheldon Adelson perquè limités la circulació d’Israel Hayom, el diari de la seva propietat i gran competidor de Yedioth Ahronoth. La conversa entre Netanyahu i Mozes va ser gravada i va transcendir públicament.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El cas 4.000 sosté que quan Netanyahu, a més a més de primer ministre, era també ministre de Comunicacions, va intervenir en l’organisme regulador per beneficiar el grup Bezeq, el principal accionista del qual, Shaul Elovitch, és amic seu. A canvi, l’agència de notícies Walla, pertanyent al grup, donaria cobertura favorable a Netanyahu i la seva dona. És per aquest cas que Filber va pactar amb la fiscalia i en el transcurs dels primers interrogatoris va incriminar Netanyahu.

Més greu encara, dimarts passat va transcendir que Nir Hefetz, un altre home de confiança del primer ministre Netanyahu, va intentar el 2015 subornar la jutge Hila Gerstl prometent-li el càrrec de fiscal general si tancava algunes causes contra Sara Netanyahu. Queda encara el cas 3.000, que implica el pagament de comissions i suborns a funcionaris de Defensa per la compra de submarins alemanys.