Anar al contingut

ANÀLISI

Cap llei pot reescriure la història

Montserrat Radigales

Encaixada entre dues grans potències històricament amb designis expansionistes (Alemanya i Rússia o, posteriorment, la Unió Soviètica), a Polònia li ha tocat massa vegades al llarg de la seva història exercir el paper de víctima. No resulta doncs sorprenent que les sensibilitats estiguin a flor de pell quan es tracta de mirar al passat.

L’ocupació de Polònia per part de l’Alemanya nazi va causar un enorme patiment. Sense comptar les víctimes jueves de l’Holocaust, uns tres milions de polonesos (sobre una població de 24 milions) van morir, uns 150.000 d’ells a l’infame camp d’extermini d’Auschwitz.

Després de dècades de silenci forçat a la galàxia soviètica, Polònia ha fet en els últims anys enormes esforços per reivindicar aquest passat com a nació ocupada. Però la reivindicació d’una cara de la història no pot ocultar l’altra cara.

És cert que Polònia, com a Estat, no va tenir res a veure amb l’establiment al seu territori dels camps d’extermini més grans del nazisme (Auschwitz-Birkenau, Treblinka, Sobibor, entre d’altres). Van ser una creació alemanya. L’Estat polonès havia sigut esborrat del mapa i no hi havia cap règim polonès titella de Berlín, a l’estil del de Vichy a França. Per tant, l’expressió «camps d’extermini polonesos» (que la premsa anglosaxona ha utilitzat per conveniència lingüística) és inadequada i confusa.

Però que Polònia com a tal no fos còmplice de l’Holocaust no significa que no ho fossin molts ciutadans polonesos. L’antisemitisme a Polònia sembla atàvic i estava arrelat en àmplies capes de la societat des de molt abans de la segona guerra mundial. Alguns historiadors han quantificat en més de 200.000 (i adverteixen que possiblement la xifra real és superior) el nombre de jueus que van morir a mans de polonesos (a vegades sense haver vist abans cap soldat alemany) o perquè van ser polonesos els que els van entregar als nazis. D’altres van ser extorsionats per polonesos durant un temps llarg abans de patir la mateixa destinació. Alguns supervivents fins i tot van ser assassinats pels seus antics veïns quan van tornar als seus llocs d’origen un cop acabada la guerra.

Abans de la contesa, Polònia comptava amb la comunitat jueva més nombrosa d’Europa (uns 3,4 milions) i el 90% va morir a l’Holocaust. Entre els polonesos hi va haver casos d’heroisme i es calcula que uns 30.000 o 35.000 jueus van sobreviure amb l’ajuda dels seus conciutadans. Israel ha reconegut com a «just entre les nacions» més de 6.700 polonesos, una xifra superior a la de qualsevol altra nacionalitat. Però aquests polonesos van haver d’ocultar els seus protegits no només dels ocupants alemanys, sinó dels seus propis veïns, molt proclius a la delació.

Cap llei pot reescriure ni canviar aquesta història. Farà molt de mal si el seu poder intimidatori frena el procés de confrontació del passat més tèrbol iniciat en alguns àmbits. L’educació i el coneixement són la millor arma contra els prejudicis. Diuen que els pobles que ignoren la seva pròpia història estan condemnats a repetir-la. 

0 Comentaris
cargando